Text 7 de ParmènidesIdees principals Parmènides exposa que l'èsser és etern i que ha de ser o no ser. No pot nèixer ni morir, ja que és mante sempre continu i únic. A més defensa que el no èsser no és, ni pot ser pensat, ja que si fos pensat, seria. D'aquesta manera s'oposa radicalment a la idea de canvis, i assegura que només es pot accedir a la veritat a través de la raó.
Títol: ésser o no ésser
Comentari del text Pàrmenides defensa l'eternitat de l'èsser, ja que és indivisible, continu, esfèric, inmovibe. Per l'autor, nomes hi ha un discurs veritable: l'èsser és absolut, el tot. No ha estat ni serà mai, ja que és present i continu. D'altra banda el que no és, no pot ser dit ni pensat. Allò que no existeix, mai ho podem pensar. Parmènides afirma que del no res, no pot sortir res. Del que no és no hi ha res que el faci nèixer: del no res no sorgeix res.Per tant, del no esser no pot sorgir l'èsser, així que no és. És a dir, o és o no és. Per l'autor el no èsser és una via inmpensable, a la via de l'èsser nomes s'accedeix per mitjà de la raó, ja que és la via autèntica, la de la veritat Permènides considera que la justícia estableix l'ordre, manté l'equilibri i la perfecció de l'èsser. La justícia és quelcom que no permet fer-se ni destruir-se.
Comparació Parmènides defensa l'eternitat de l'èsser, en canvi Heràclit afirma la lluita de contraris, la lluita entre la presència i la no presència. Aquest defensaria una lluita entre l'èsser i el no èsser, mentre que Parmènides opina que el no èsser simplement no existeix, per tant el no èsser ha de ser continu. Tot i això Heràclit defensa que hi ha quelcom en el canvi que no canvia, el logos, la raó universal.
