"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.» Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de molts altres uns enemics meus."
La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates,21 b-e
Idees principals
En aquest fragment Plató defensa al seu mestre (Sòcrates) de les acusacions que va rebre. Plató exposa com per mostrar que no podem assolir la saviesa total, Sòcrates va aconsegui l'odi de molta gent, crítiques i una condemna a mort.
El mestre no és considerave el més savi, tot i que n'era conscient del que opinava la resta. Sòcrates no es considerava el més savi, perquè hi ha moltes coses que no sap, i per tant no pot saber la veritat.
Títol: El perill de cercar la veritat
Comentari de text
Plató fa un homenatge a Sòcrates, després del que el condemnessin a mort.
L'Oracle havia proclamat a Sòcrates com el més savi. Ell es preguntava com podia ser, si no en tenia consciència. Sòcrates busca la saviesa, i la admira.
Per tant, volia saber perquè ell era el més savi. La seva intenció era trobar la veritat del oracle a travès de formular preguntes a un home savo. Sòcrates es dirigeix al poble en tot moment.
El mestre aplica la ironia socràtica, fa veure que és un ignorant fins que l'interlocutor es contradiu, ja que ell opina que partint de la ignorància es pot progressar. Va parlar amb un savi, que parlava molt bé i no deia res. Aquest es creia que ho sabia tot, però en realitat no sabia res ja que no era conscient dels seus límits. En canvi, Sòcrates si que sap quins són aquests límits i té consciència d'allò que no sap. Es considera a si mateix un ignorant perquè pot crèixer en el saber, té tendència a saber
Si coneixes la teva ignorància, ets més savi que aquell que es creu savi.
Al veure que aquell home no era tant savi com creia, i que ell era inclòs més savi, va anar a buscar un altre. Però es va trobar amb la mateixa situació. Demostrant que aquells no eren tant savis com es pensaven. Sòcrates va guanyar uns quants enemics. Va ser condemnat a mort. Davant d'aquesta injustícia, Plató li va fer aquest homenatge.
Comparació
Plató era deixeble de Sòcrates per la qual cosa, compartien moltes teories en comú.
Sòcrates criticava la manera d'actuar dels sofistes, ja que aquest dominaven més l'art oratori que o pas els seus coneixements. A més criticava la idea de transmetre el coneixement a canvi de diners, perquè considerava que els movia l'interès econòmic més enllà del coneixement
