Similituds i diferències entre Empedòcles, Anaxàgores i Demòcrit
Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són filòsofs presocràtics que tot i tenir idees diferents, tenen punts en comú. Primer apareix la idea de que no hi ha mort ni naixement, que es defensada tant per Empèdocles com per Anaxàgores. Aquest últim defensa que a partir d'allò que existeix s'originen combinacions i reparacions. Aquesta idea també va ser defensada per Empedòcles ja que ell defensava l'arkhé múltiple basat en els quatre elements (aire, foc, aigua, terra). Segons ell, aquests elements s'uneixen i se separen, i d'aquí parteix l'ésser. Segons l'autor són les arrels del tot, no hi ha res sense aquests elements, ja que són la base del tot, el principi. Tal i com defensava Heràclit amb la seva teoria sobre la lluita de contraris, Empèdocles suggereix que l'amor i l'odi són les dues peces bàsiques que equilibren el nostre món. Són dos principis oposats que expressen l'origen d'allò que uneix i desuneix la naturalesa. Per altra banda, Anaxàgores afirma que tot està en el tot, que els éssers es descomposen en una espècie de llavors anomenades homeomeries que determinen com és aquell ésser. Per tant tots els individus comparteixen les mateixes llavors, la mateixa base, però en cadascú s'expressa o predominen unes llavors concretes, que els fa diferents. Aquest autor comparteix amb Parmènides les característiques d'èsser: segons ell les llavors són eternes, inmutables i no tenen moviment. Més endavant Leucip va afirmar que hi ha infinits elements (àtoms), que es pot comparar amb el que deia Anaxàgores. Però va ser Demòcrit qui va dedicar més temps a la teoria atomista. Toi i afirmant que l'èsser és etern i inmutable, també va afegir que està dividit en múltiples e infinits àtoms. Els àtoms no són percebuts pels sentits sinó per la ment, igual que l'èsser de Parmènides.
