1.Text d'Heràclit
“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.
Idees principals
L’autor considera que el foc és el principi de totes les coses, per tant diem que és el seu arkhé. Heràclit defensa l’eternitat del cosmos, ja que no pot ser creat ni destruit.
Títol: El foc com a principi de tot
Comentari del text
Segons Heràclit l’univers no ha estat creat, per tant no potser destruit. El cosmos és etern, i el compara amb el foc, que per a ell és el principi universal. El foc és sempre viu, per tant és etern.En aquest fragment Heràclit parla del cosmos. A més fa referència a la lluita de contraris: la lluita per la presència i la no presència
2.Text de Parmènides
“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquell qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu"Idees principals
Parmènides defensa l'eternita de l'èsser, i que allò que és i pot ser pensat ha de ser. A més argumenta que a travès dels sentits no podem obtenir la veritat, per tant l'unic camí possible és la via de la veritat.
Títol: L'eternitat de l'èsser
Comentari de text
Parmènides afirma que allò que pot ser dit i pensat ha de ser. A més afegeix amb cert to irònic que a travès dels sentits no podem assolir la veritat, tan sols una simple opinió. Per tant els sentits ens enganyen, i la única manera d'arribar a la veritat és la via en la que no intervenen els sentits: la via de la veritat. Aquells qui no segueixin aquesta via, mai no contemplaran la veritat universal. Per acabar diu que aquells qui segueixen la via d l'opinió consideren que l'èsser i el no èsser són el mateix
3. Comparació dels dos textos
Els dos autors defensen teories molt contaries. Per una banda Heràclit defensa la lluita de contraris, el canvi. Mentre que Parmènides defensa l'eternitat, negant així el canvi. Heràclit destaca el foc com a principi del tot, per la seva part Parmènides no té cap arkhé, simplement defineix les característiques de l'èsser i del no èsser. L'èsser és etern, inmutable, inmovible.
