EstoLoHeVisto
Similituds i diferències entre Empedòcles, Anaxàgores i Demòcrit
Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són filòsofs presocràtics que tot i tenir idees diferents, tenen punts en comú. Primer apareix la idea de que no hi ha mort ni naixement, que es defensada tant per Empèdocles com per Anaxàgores. Aquest últim defensa que a partir d'allò que existeix s'originen combinacions i reparacions. Aquesta idea també va ser defensada per Empedòcles ja que ell defensava l'arkhé múltiple basat en els quatre elements (aire, foc, aigua, terra). Segons ell, aquests elements s'uneixen i se separen, i d'aquí parteix l'ésser. Segons l'autor són les arrels del tot, no hi ha res sense aquests elements, ja que són la base del tot, el principi. Tal i com defensava Heràclit amb la seva teoria sobre la lluita de contraris, Empèdocles suggereix que l'amor i l'odi són les dues peces bàsiques que equilibren el nostre món. Són dos principis oposats que expressen l'origen d'allò que uneix i desuneix la naturalesa. Per altra banda, Anaxàgores afirma que tot està en el tot, que els éssers es descomposen en una espècie de llavors anomenades homeomeries que determinen com és aquell ésser. Per tant tots els individus comparteixen les mateixes llavors, la mateixa base, però en cadascú s'expressa o predominen unes llavors concretes, que els fa diferents. Aquest autor comparteix amb Parmènides les característiques d'èsser: segons ell les llavors són eternes, inmutables i no tenen moviment. Més endavant Leucip va afirmar que hi ha infinits elements (àtoms), que es pot comparar amb el que deia Anaxàgores. Però va ser Demòcrit qui va dedicar més temps a la teoria atomista. Toi i afirmant que l'èsser és etern i inmutable, també va afegir que està dividit en múltiples e infinits àtoms. Els àtoms no són percebuts pels sentits sinó per la ment, igual que l'èsser de Parmènides.
EstoLoHeVisto
1.Text d'Heràclit “Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.
Idees principals
L’autor considera que el foc és el principi de totes les coses, per tant diem que és el seu arkhé. Heràclit defensa l’eternitat del cosmos, ja que no pot ser creat ni destruit.
Títol: El foc com a principi de tot
Comentari del text
Segons Heràclit l’univers no ha estat creat, per tant no potser destruit. El cosmos és etern, i el compara amb el foc, que per a ell és el principi universal. El foc és sempre viu, per tant és etern.En aquest fragment Heràclit parla del cosmos. A més fa referència a la lluita de contraris: la lluita per la presència i la no presència
2.Text de Parmènides
“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquell qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu"
Idees principals
Parmènides defensa l'eternita de l'èsser, i que allò que és i pot ser pensat ha de ser. A més argumenta que a travès dels sentits no podem obtenir la veritat, per tant l'unic camí possible és la via de la veritat.
Títol: L'eternitat de l'èsser
Comentari de text
Parmènides afirma que allò que pot ser dit i pensat ha de ser. A més afegeix amb cert to irònic que a travès dels sentits no podem assolir la veritat, tan sols una simple opinió. Per tant els sentits ens enganyen, i la única manera d'arribar a la veritat és la via en la que no intervenen els sentits: la via de la veritat. Aquells qui no segueixin aquesta via, mai no contemplaran la veritat universal. Per acabar diu que aquells qui segueixen la via d l'opinió consideren que l'èsser i el no èsser són el mateix
3. Comparació dels dos textos
Els dos autors defensen teories molt contaries. Per una banda Heràclit defensa la lluita de contraris, el canvi. Mentre que Parmènides defensa l'eternitat, negant així el canvi. Heràclit destaca el foc com a principi del tot, per la seva part Parmènides no té cap arkhé, simplement defineix les característiques de l'èsser i del no èsser. L'èsser és etern, inmutable, inmovible.
