Idees principals
L'autor defensa en aquesta obra la teoria de l'epicureisme, que rep aquest nom gràcies a la figura d'Epicur. Hi trobem les teories epicúries sobre la vida la felicitat i el plaer. Epicur considera que hem de partir del plaer per arribar a la felicitat, ja que el plaer és el major bé de la naturalesa. L'autor rebutja el dolor i escull el plaer, per arribar al bé màxim.Títol: El plaer és el camí de la felicitat
Anàlisi
Epicur va ser la figura més original entre els filòsofs antics. Les seves ensenyances s'orientaven cap al control i l'equilibri de la pròpia personalitat. Epicur mostra en aquesta obra la seva teoria que defensa plenament el plaer. L'autor considera que el plaer és el principi de la vida feliç. Per tant, el nostre objectiu és ser feliç i per ser-ho no importa la edat, anima tant a joves com a vells a aprendre filosofia.
Epicur parla de tres temes principals: la por al destí, als déus i a la mort. Del primer diu que tot i que estem determintats pels àtoms, som lliures. També assegura que els déus estan massa ocupats amb els seus afers com per preocupar-se de nosaltres. Per últim sobre la mort diu que no hem de patir ja que quan la mort i és nosaltres no hi som.
Un epicurista ha de ser feliç amb el que té i no ha de desitjar allò que no pot aconseguir, ja que li provocaria un dolor innecessari. Segons l'autor, de vegades hem d'acceptar el dolor present per evitar un dolor futur més gran. L'epicureisme es basa en que l'èsser humà tendeis al plaer i a evitar el dolor. El plaer ens porta cap a una vida més alegre. Per Epicur, la felicitat és assolir una tranquil.litat d'esperit, amb un plaer assenyat. Tots aquest valors, els intenta transmetre a Meneceu a través d'aquesta carta on el convida a reflexionar.
Comparació
Epicur identifica el plaer com a principi de vida, com a mitjà per assolir la felicitat. Per la seva banda els estoics, consideraven savi aquell qui aconseguia no deixar-se influir, aquell qui no sentia dolor. Amdues teories coincideixen en que la felicitat és establerta com a principi fonamental, i que s'ha de viure d'acord amb la naturalesa. Una diferència és que els estoics diuen que per ser feliç, s'ha de ser virtuós.
