Sant Anselm desenvolupa la seva teologia en les obres Monologion i Proslogion. Aquesta darrera va ser molt influent sobre Descartes, autor que treballarem més endavant.
St. Anselm argumenta que Déu és l'èsser major sobre el qual res no pot ser pensat, i que existeix necessàriament, del contrari es podria concebre un altre èsser idèntic a ell. Aquest argument ha tingut moltes crítiques. Alguns dels qui el critiquen rebutjen la possibilitat de deduir l'existència d'un èsser a partir d'una simple definició. No per pensar una cosa, vol dir que existeixi, jo puc pensar que visc al Carib, i en realitat visc a Badalona. Pensar que visc a una platja paradisiaca, no em farà viure-hi. Kant afirma que pensar que Déu existeix, no el fa existir.