ACTIVITAT 14: La demostració per la causa i la demostració per l'efecte
EstoLoHeVisto

PENDULO from dbr3d on Vimeo.

Idees principals
L'autor considera que hi ha dos tipus de demostracions: propter quid (per què?) i la quia. La primera es basa en la causa, el motiu, i la segona parteix de l'efecte, d'allò que és anterior. Sant Tomàs d'Aquino considera que partint d'un efecte es pot demostrar la seva causa, ja que l'efecte depèn d'aquesta. Així, explica St Tomàs l'existència de Déu.

Títol: Tot efecte té una causa

Anàlisi
Sant Tomàs d'Aquino va ser un filòsof del segle XIII. La seva teoria es basa en la demostració de Déu a través de cinc vies: la que es basa en el moviment, la de causalitat eficient, la de la contingència, la dels graus de perfecció i la del govern del món. Doncs bé, en aquest fragment St Tomàs demostra l'existència de Déu per mitjà de la causa-efecte. Afirma que partint d'un efecte qualsevol, en podem demostrar la seva causa. Un efecte mostra evidentment una causa. Sense causa no hi ha efecte. A més si existeix l'efecte, la causa ha d'existir. Com aplica això a l'existència de Déu? St Tomàs coneixem els efectes que ens demostren l'existència de Dèu.

Comparació
Sant Anselm també va proposar la seva demostració sobre l'existència de Déu. Però, aquesta, és ben diferent de la teoria desenvolupada per St. Tomàs. St Tomàs parteix d'el efecte per demostra la seva causa, mentre que St Anselm aplica una altra raó lògica, no podem imaginar cap èsser superior a Déu, per tant aquest ha d'existir.
|
ACTIVITAT 13: Crítica a Sant Anselm
EstoLoHeVisto
Sant Anselm desenvolupa la seva teologia en les obres Monologion i Proslogion. Aquesta darrera va ser molt influent sobre Descartes, autor que treballarem més endavant.
St. Anselm argumenta que Déu és l'èsser major sobre el qual res no pot ser pensat, i que existeix necessàriament, del contrari es podria concebre un altre èsser idèntic a ell. Aquest argument ha tingut moltes crítiques. Alguns dels qui el critiquen rebutjen la possibilitat de deduir l'existència d'un èsser a partir d'una simple definició. No per pensar una cosa, vol dir que existeixi, jo puc pensar que visc al Carib, i en realitat visc a Badalona. Pensar que visc a una platja paradisiaca, no em farà viure-hi. Kant afirma que pensar que Déu existeix, no el fa existir.


|
ACTIVITAT 12: Carta a Meneceu
EstoLoHeVisto


Idees principals
L'autor defensa en aquesta obra la teoria de l'epicureisme, que rep aquest nom gràcies a la figura d'Epicur. Hi trobem les teories epicúries sobre la vida la felicitat i el plaer. Epicur considera que hem de partir del plaer per arribar a la felicitat, ja que el plaer és el major bé de la naturalesa. L'autor rebutja el dolor i escull el plaer, per arribar al bé màxim.

Títol: El plaer és el camí de la felicitat

Anàlisi
Epicur va ser la figura més original entre els filòsofs antics. Les seves ensenyances s'orientaven cap al control i l'equilibri de la pròpia personalitat. Epicur mostra en aquesta obra la seva teoria que defensa plenament el plaer. L'autor considera que el plaer és el principi de la vida feliç. Per tant, el nostre objectiu és ser feliç i per ser-ho no importa la edat, anima tant a joves com a vells a aprendre filosofia.
Epicur parla de tres temes principals: la por al destí, als déus i a la mort. Del primer diu que tot i que estem determintats pels àtoms, som lliures. També assegura que els déus estan massa ocupats amb els seus afers com per preocupar-se de nosaltres. Per últim sobre la mort diu que no hem de patir ja que quan la mort i és nosaltres no hi som.
Un epicurista ha de ser feliç amb el que té i no ha de desitjar allò que no pot aconseguir, ja que li provocaria un dolor innecessari. Segons l'autor, de vegades hem d'acceptar el dolor present per evitar un dolor futur més gran. L'epicureisme es basa en que l'èsser humà tendeis al plaer i a evitar el dolor. El plaer ens porta cap a una vida més alegre. Per Epicur, la felicitat és assolir una tranquil.litat d'esperit, amb un plaer assenyat. Tots aquest valors, els intenta transmetre a Meneceu a través d'aquesta carta on el convida a reflexionar.

Comparació
Epicur identifica el plaer com a principi de vida, com a mitjà per assolir la felicitat. Per la seva banda els estoics, consideraven savi aquell qui aconseguia no deixar-se influir, aquell qui no sentia dolor. Amdues teories coincideixen en que la felicitat és establerta com a principi fonamental, i que s'ha de viure d'acord amb la naturalesa. Una diferència és que els estoics diuen que per ser feliç, s'ha de ser virtuós.
|