Text 7. El Demiürg com a causa ordenadora del món.
"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."
Idees principals
El text parla sobre la idea de la causa ordenadora, anomenada Demiürg per Plató. El Demiürg o artesà és allò que es basa en un model i realitza una obra el més bella possible. No es pot crear res, a partir de quelcom imperfecte, ja que el resultat mai no podria ser bell ni perfecte. Per tant, el Demiürg pren el bé com a model de les idees. L'autor argumenta que seguint aquesta teoria el nostre món és la imitació d'un món perfecte.
Títol: El gran pastisser còsmic
Anàlisi del text
Aquest text forma part del Timeu, que pertany als diàlegs de bellesa. En aquesta obra es parla s'obre l'origen del cosmos, del món, del univers.
Plató anomena Demiürg allò que posa ordre a la matèria, que ordena el món. El Demiürg és com un artesà que agafa un motlle (idees) per fer pastissos (matèria). Tot i que es basa en "receptes" perfectes, cada pastís surt diferent, i cap és perfecte.
Segons l'autor, tot té una causa, i les causes venen donades per la necessitat. Aquesta idea va ser desenvolupada per Aristòtil més endavant.
El Demiürg contempla les idees i les pren com a paradigma, ja que el que vol produir ha de ser necessàriament bell. Les idees serveixen com a font d'inspiració.
En el cas de que es fixès en un model no etern, no podria ser bell. El món és bell i intenta posar forma, per això la bellesa i la bondad s'identifiquen.(kalokagathia)
Per tant, el model etern està inspirat en el bé. Plató diu que el món és la cosa més bella de les coses que han nascut, tot i ser imperfecte.
El Demiürg és considerat el més perfecte de les causes, les idees són captades per la raó. Diem que les imatges són còpies de les idees, que són els model d'ordre
Comparació
Els atomistes i Plató coincideixen en que les coses succeixen per necessitat. Per una banda, Plató diu que tot té una causa, i els atomistes creuen que els moviments dels àtoms eren necessàris, ja que havien de ser així.
A més podem comparar el Demiürg amb el nous d'Anaxàgores, que era el que provocava el moviment del cosmos, i construia les coses sensibles.
Per acabar, comparem la idea de Plató amb el logos d'Heràclit; el logos és la intel.ligència que dirigeix i ordena, per aportar armonia a la lluita de contraris
"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."
Idees principals
El text parla sobre la idea de la causa ordenadora, anomenada Demiürg per Plató. El Demiürg o artesà és allò que es basa en un model i realitza una obra el més bella possible. No es pot crear res, a partir de quelcom imperfecte, ja que el resultat mai no podria ser bell ni perfecte. Per tant, el Demiürg pren el bé com a model de les idees. L'autor argumenta que seguint aquesta teoria el nostre món és la imitació d'un món perfecte.
Títol: El gran pastisser còsmic
Anàlisi del text
Aquest text forma part del Timeu, que pertany als diàlegs de bellesa. En aquesta obra es parla s'obre l'origen del cosmos, del món, del univers.
Plató anomena Demiürg allò que posa ordre a la matèria, que ordena el món. El Demiürg és com un artesà que agafa un motlle (idees) per fer pastissos (matèria). Tot i que es basa en "receptes" perfectes, cada pastís surt diferent, i cap és perfecte.
Segons l'autor, tot té una causa, i les causes venen donades per la necessitat. Aquesta idea va ser desenvolupada per Aristòtil més endavant.
El Demiürg contempla les idees i les pren com a paradigma, ja que el que vol produir ha de ser necessàriament bell. Les idees serveixen com a font d'inspiració.
En el cas de que es fixès en un model no etern, no podria ser bell. El món és bell i intenta posar forma, per això la bellesa i la bondad s'identifiquen.(kalokagathia)
Per tant, el model etern està inspirat en el bé. Plató diu que el món és la cosa més bella de les coses que han nascut, tot i ser imperfecte.
El Demiürg és considerat el més perfecte de les causes, les idees són captades per la raó. Diem que les imatges són còpies de les idees, que són els model d'ordre
Comparació
Els atomistes i Plató coincideixen en que les coses succeixen per necessitat. Per una banda, Plató diu que tot té una causa, i els atomistes creuen que els moviments dels àtoms eren necessàris, ja que havien de ser així.
A més podem comparar el Demiürg amb el nous d'Anaxàgores, que era el que provocava el moviment del cosmos, i construia les coses sensibles.
Per acabar, comparem la idea de Plató amb el logos d'Heràclit; el logos és la intel.ligència que dirigeix i ordena, per aportar armonia a la lluita de contraris
