Text 5. La naturalesa de les idees (Fedó, 78)

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?

- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Idees principals

En aquest fragment de Plató, Sòcrates es pregunta si la realitat és quelcom que es sotmet a canvi o si pel contrari es manté sempre igual. A més, afegeix conceptes d'idees com ara la bellesa o la igualtat per formular la mateixa pregunta sobre la possibilitat de canvi. Sòcrates s'interessa per saber que dirà Cebes a la pregunta sobre si les idees presenten sempre la mateixa forma. Cebes contesta que la realitat sempre és idèntica.

Títol: La realitat de les idees

Comentari

Sòcrates considera que les idees i els conceptes existeixen per si mateixos, independentment de
les coses sensibles. La realitat està sempre present en les coses, és quelcom invariable, ja que les idees formen part del món intel.ligible. Els conceptes com ara la bellesa o la igualtat existeixen per si mateixos. Són simples models, paradigmes que ens serveixen per asignar objectes. Tot i que el cànon de bellesa pot patir un canvi, la idea de que quelcom és bell existeix i es manté sempre present, sense patir cap canvi. Per tant, els ideals de bellesa poden ser variables, pero l’essència no varia. Aquesta idea d’un món intel.ligible s’apropa a l’èsser de Parmènides. Plató distingeix entre allò invisible de la realitat visible. Considerava les idees com a pròpies del món intel.ligible, ja que no les podem percebre. A més aquest és universal, de manera que és vàl.lid per a tothom, inmutable, etern i necessari, jaque no pot ser d’una altra manera. Per tant es nega a la teoria d’Heràclit, sobre el canvi. Per altra banda distingeix les formes, allò que correspon al món sensible i que ens ve donat pels sentits. En aquest argument, si que hi ha una relació amb Heràclit. Les idees són present a les coses i les coses sempre tendeixen a les idees. Per tant les idees es prenen com a model per donar lloc a les coses. Tornem al concepte de bellesa: la idea és sempre la mateixa, a partir d’aquesta idea observem coses belles, que poden canviar segons el subjecte. Finalment cal dir que les idees i la realitat existeixen objectivament, fóra de la veritat