Idees principals
Aquest text apareix a les Confessions de Sant Agustí d'Hipona. En aquesta obra parla sobre la relació entre Déu i el temps. Explica que Déu va crear el temps, com va crear el món. Per tant, podem dir que el temps és posterior a la creació, abans no existia. A més, l'autor afirma que Déu és etern, el temps no passa per ell, sempre ha existit i sempre existirà.

Títol: L'origen del temps

Anàlisi
Sant Agustí d'Hipona va ser un filòsof africà convertit al cristianisme després d'haver llegit obres antigues. En la seva obra ens parla de Déu, de la creació, de l'origen del temps i de l'eternitat de Déu. Sant Agustí diu que Déu va crear el món, i alhora el temps, per tant abans no existia el temps. Per aquest motiu, Déu és etern, perquè Ell ha inventat el temps i aquest no passa per Déu. Per Déu no hi ha passat, ni futur, ni ahir, ni demà. El temps és doncs, part de l'obra creadora de Déu. Per aquesta raó, no podem preguntar-nos que feia Déu abans de crear el món

Comparació
Sant Agustí considera que Déu és etern, immutable i únic. Aquestes característiques ens recorden a l'èsser de Parmènides. Un èsser perfecte, esfèric, immutable, etern. Sant Agustí no és l'únic filòfof cristià i que parla de l'existència de Déu, Sant Tomàs també va demostrar la seva existència a través de diverses vies de coneixement.