Moral kantiana
View more presentations from raquel_suarez.
|
Per què Kant fa una síntesi entre l'empirisme i el racionalisme?
La filosofia kantiana és una clara síntesi de l'empirisme i el racionalisme. Kant afirma que l'origen del coneixement es troba amb les impressions, per tant diriem que és un filòsof empirista, ja que basa el coneixement en l'experiència, en els sentits. Però d'altra banda considera que les impressions per si soles no són completament vàlides, ja que no fonamenten res universal.
Kant exposa en la seva teoria un element racionalista, l'element a priori, que és quelcom necessari i universal, i no depèn de l'experiència. Tot i això el coneixement a priori no són les idees innates, aquestes són anteriors a l'experiència mentre que l'element a priori necessita un mínim contancte amb l'experiència. Per tant podem dir que Kant considera que l'experiència és important per l'inici del començament, però que també s'ha de tenir un punt racionalista per arribar al coneixement.
|
Aristòtil és un filòsof realista ja que basa la seva teoria en el nostre món, criticant el món intel.ligible (o de les idees) de Plató. En canvi Kant és un clar exemple de filòsof idealista, tot i que pasa pel racionalisme i l'empirisme per elaborar la seva filosofia. Per això dóna major importància al subjecte que no al objecte quan parlem de coneixement. D'altra banda ambdós tracten el tema de la ética. Aristòtil considera que el fi de l'èsser humà és assolir la felicitat, per tant els nostres actes pretenen aconseguir els nostres objectius. Considera que la filosofia pràctica és l'ètica que ens fa ser justos i feliços alhora. Però en canvi Kant considera que la raó ha de ser la guia dels nostres actes, hem d'obrar segons la raó. A partir d'aquí formula un imperatiu categòric (Fes A), que considera que ha de ser tractat com un deure moral, una obligació per a tots els èsser humans. Aleshores Kant no creu que hem d'assolir cap fi (la felicitat per Aristòtil), sinó que hem d'actuar segons la raó.
|
Idees principals
Hume és un filòsof radical i esceptic. Com a filòsof empirista, afirma que el coneixement està basat en l'experiència. D'altra banda, les dades empíriques es relacionen amb els costums i d'aquí deriva la creença. També parla sobre la raó, d'aquesta diu que la fem servir perquè és inevitable.
Títol: La importància dels sentits
Anàlisi
En aquest fragment de un resum del Abstract, Hume resum la seva filosofia. Considera que les creences venen donades pela habits o costums. Les creences són les idees que tenim dels objectes que percebem, per tant les percepcions. En la seva teoria Hume remarca molt la definició de creença, i perquè ell considera que no podem estar segurs de tot el que percebem. A més no podem predir el futur pensant en el passat.
Comparació
Plató defensava l'existència de la certesa, de la veritat absoluta que es troba en el món intel.ligible. En canvi Hume considera que estem mentalment limitats i que no tenim la capacitat de conèixer tot el que ens envolta.
Aquesta és l'última entrada sobre Hume, per aquest motiu a continuació deixo un video que resumeix breument en 3 minuts l'Abstract.
|
