Aristòtil és un filòsof realista ja que basa la seva teoria en el nostre món, criticant el món intel.ligible (o de les idees) de Plató. En canvi Kant és un clar exemple de filòsof idealista, tot i que pasa pel racionalisme i l'empirisme per elaborar la seva filosofia. Per això dóna major importància al subjecte que no al objecte quan parlem de coneixement. D'altra banda ambdós tracten el tema de la ética. Aristòtil considera que el fi de l'èsser humà és assolir la felicitat, per tant els nostres actes pretenen aconseguir els nostres objectius. Considera que la filosofia pràctica és l'ètica que ens fa ser justos i feliços alhora. Però en canvi Kant considera que la raó ha de ser la guia dels nostres actes, hem d'obrar segons la raó. A partir d'aquí formula un imperatiu categòric (Fes A), que considera que ha de ser tractat com un deure moral, una obligació per a tots els èsser humans. Aleshores Kant no creu que hem d'assolir cap fi (la felicitat per Aristòtil), sinó que hem d'actuar segons la raó.
