7. Demostració de l'existència de Déu: Meditacions metafísiques, 5a.
“Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idea d’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’una manera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, un argument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’un ésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea de qualsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, ho entenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò que demostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o d’aquell nombre. I per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquests dies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com ho han estat fins aquí les veritats matemàtiques.
(...) Com que en totes les altres coses estic acostumat a distingir l’existència de l’essència, fàcilment em convenço que l’existència també es pot separar de l’essència de Déu, i per tant, que es pot pensar Déu com a no-existent. Tanmateix, a aquell que para atenció amb més compte, li esdevé manifest que l’existència no és pas més separable de l’essència de Déu, del que ho és de l’essència d’un triangle la magnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes, o del que ho és de la idea de muntanya la idea de vall; fins al punt que concebre un Déu (és a dir, un ésser summament perfecte) al qual falti l’existència (és a dir, al qual falti alguna perfecció), no és pas menys contradictori que concebre una muntanya a la qual falti la vall.”Idees principals
Descartes aplica el dubte metòdic per demostrar l'existència de Déu. Ell opina que tenim la idea de Déu a la nostra ment, tal i com tenim la idea de la geometria, de les matemàtiques. No dubta de les veritats matemàtiques, per la qual cosa no hauria de dubtar de Déu. Descartes parteix de la base que Déu és perfecte per afirmar la seva existència.
Títol: Déu és perfecte, existeix.
Anàlisi
Les matemàtiques són indubtables, perquè sen's presenten a la ment (al jo) de manera evident, clara i distinta. Això mateix passa amb la idea de Déu. Per tant és fàcil deduir, que si tenim la idea, existeix. Tot i això, Descartes dubta sobre l'existència de Déu, perquè no sempre una idea que estigui en la nostra ment existeix. Pot existir únicament en la nostra ment, però no en la realitat. Però, l'autor dedueix que Déu és un ésser perfecte, i que si no existís seria imperfecte, per tant no té altre remei que existir.
Comparació
Guillem d'Occam simplificava les teories, i en la demostració de Déu només confiava en la fe. Mentre que Descartes basa la seva teoria en el jo, en les idees que arriben a la ment.
