12. Demostració de l'existència dels cossos: Meditacions metafísiques, 6a.

"Ara ja no em resta sinó examinar si hi ha coses materials: i certament sé que n’hi pot haver, almenys en tant que hom les considera com a l’objecte de les demostracions de la geometria, vist que d’aquesta manera jo les concebo molt clarament i distinta. Car, no hi ha dubte que Déu no té la potència de produir totes les coses que jo sóc capaç de concebre distintament; i jo mai no he considerat que li fos impossible de fer alguna cosa en la mesura que no trobava contradicció en poder-la concebre bé. [...]

Ara bé, no essent Déu un enganyador, és clar que no m’envia aquestes idees immediatament per si mateix, [...] car no havent-me donat cap facultat per conèixer que això sigui així, sinó al contrari, una molt gran inclinació a creure que em són enviades o que procedeixen de les coses corporals, jo no veig com hom podria excusar-lo d’engany si, en efecte, aquestes idees procediren o foren produïdes per causes diferents de les coses corporals. Doncs cal confessar que les coses corporals existeixen."

Idees principals

Descartes decideix dubtar de tot allò que havia conegut fins al moment. En aquest text dubta de les coses materials, dels cossos. Les coses materials es poden concebre clara i distintament i no són creades per Déu, ja que aquest no pot enviar idees de les quals es pugui arribar a dubtar. Per això Déu no ens mostra les idees directament sinó indirectament a través de les coses corporals. Per tant, els cossos materials existeixen.

Títol: El dubte sobre els cossos

Anàlisi

Descartes aplica el que coneixem com mètode cartesià per arribar a conèixer les coses. Aquest mètode consisteix en posar en dubte els cossos, per demostrar la seva existència. L'autor considera que les matemàtiques ens donen idees clares i distintes. I considera que si aquestes coses han estat creades per Déu, han de ser veritat ja que Déu no es capaç de produir coses que nosaltres no poguem conèixer distintament. Afirma que Déu ens ha donat la capacitat de saber que les idees es veuen reflectides en les coses corporals.Per tant les coses materials serveixen de vehicle per reflectir-nos les idees indirectament.En altres paraules, si Déu és qui ens envia les idees a través de les coses corporals, les coses corporals han d’existir perquè Déu no ens pot enganyar.

Comparació

Descartes proposa descobrir l'origen i l'existència dels cossos, a través del dubte metòdic. Plató va separar dos mons: el sensible on es situen les coses materials, i l'intel·ligible on es situen les idees. Segons Plató, no podem arribar a les idees perquè l'ànima unida accidentalment al cos. Un cop s'alliberi, podrà contemplar les idees. En canvi Descartes, opina que Déu indirectament ens proporciona un reflex de les idees.

7. Demostració de l'existència de Déu: Meditacions metafísiques, 5a.

“Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idea d’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’una manera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, un argument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’un ésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea de qualsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, ho entenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò que demostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o d’aquell nombre. I per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquests dies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com ho han estat fins aquí les veritats matemàtiques.