14. Acte i potència: Metafísica, Θ (llibre 9), 1051a4-15.

"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència, és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa la potència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com, per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."

Idees principals

En aquest fragment de la Metafísica, Aristitòtil insisteix en la importànica de l'acte per damunt de la potènoca. Explica que en les coses que tenen potència, també tenen la potència del seu contrari, i això ho mostra amb exemples. El que té la potència d'estar sa, també la té de no estar-ho. Per tant, els contaris poden ser possibles al mateix temps, però és impossible que es donin dos actes al mateix temps. No puc estar sa i

malalt

alhora.

Títol: L'acte per damunt la potència

Anàlisi

Aquest text el trobem en la Metafísica d'Aristòtil. En aquesta obra, ens mostra la teoria de l'acte i la potència. La potència és la possibilitat de ser quelcom o no ser-ho, i l'acte és la forma assolida. Per això Aristòtil diu que una mateixa cosa pot estar en potència de X i de no-X. Es pot tenir la potència d'estar quiet i la potència de moure's, pot moure's o estar-se quiet

. Però el que no pot ser, és estar quiet i

mogut alhora. Per aquest motiu dóna més importància a l'acte. L'acte no pot donar-se al m

ateix temps per dos contraris.

Comparació

Aquesta idea de èsser i no èsser la trobem també en la teoria d'Heràclit, qui defensa la lluita de contaris. Segons aquest autor, hi ha una lluita per la presència i la no presència. En termes d'Aristòtil es pot identificar clarament amb la potència. A més Heràclit, considerava que és impossible la manifestació dels contraris alhora. Com afirma en el text Aristòtil, és impossible que es manifestin dos actes alhora.