EstoLoHeVisto

ELS FONAMENTS DE L'ACCIÓ MORAL


-Temperament:
conjunt de sentiments i passions díficil de modificar

-Inmoral:
acció desviada respecte el bé. És inmoral aquell qui diferencia entre el bé i el ma
l i tria el mal.

-Virtut:
hàbit que ens predisposa a obrar bé


-Consciència moral:
capacitat que ens permet distingir entre el bé i el mal.
-Responsabilitat:
capacitat de respondre de les nostres accions

-Llibertat externa:
manca de coacció externa

-Llibertat interna:
manca de coacció interna

-Condicionament:
manca de la llibertat absoluta, la llibertat ens fa responsables dels nostres actes.

-Destí:
llei que regeix l'univers, tot succeix fatalment.

-Determinisme genètic:
el nostre codi genètic determina les nostres accions vitals

-Determinisme físic:
es basa en que tota causa té un efecte, i tot efecte ve donat per una causa.

-Determinisme econòmic:
el comportament el determina la classe social a la qual pertanyem.

-Existencialisme:
l'existència és anterior a l'essència, és a dir, primer existim i desprès ens fem

-Indeterminisme:
afirmació radical de la llibertat

-Racionalitat econòmica:
elegeix maximitzar beneficis, i alhora minimitzar costos

-Autonomia moral:
el subjecte es dóno la llei a si mateix

-Nivell preconvencional:
és just allò que satidfà els interessos

-Nivell postconvencional:
s'hi distingeixen les normes de la societat i els principis morals universals

-Lògica de l'atenció:
desenvolupar el sentit de resposabilitat i compassió per aquells qui ho necessiten

-Principi de responsabilitat:
assumir responsablement les nostres accions per poder deixar a les generacions futures un món millor




EstoLoHeVisto
pg. 189

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
El fi no justifica els mitjans. Normalment podem triar diferent mitjans per aconseguir el nostre objectiu, i som lliures en aquesta decisió. Però en aquest cas Heinz no pot triar i per arribar al seu fi ha d'actuar contra la llei, és a dir, haurà de robar el medicament per la seva dona.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi?
En realitat Heinz no té una responsabilitat directa, però el principal problema és la consciència moral. Ell haurà d'actuar tal i com ell cregui que és la manera correcta de fer-ho, tant si l'estima com si no. Però per altra banda, quan la relació no és tan estreta, la probabilitat de que Heinz actui contra la justícia disminueix

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
El que podria fer actuar a Heinz així és l'afecte cap a l'altra persona, però com en aquest cas seria nul, no hauria d'haver cap impuls o interés que el faci actuar d'aquesta manera.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Les persones tenim un valor absolut, per aquest motiu, qualsevol cosa que es faci per salvar una vida és insuficient.

-El fet que Heiz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Tot això no justifica el fet de robar, però si que sovint la dignitat, el valor o la responsabilitat de cadascú ha d'estar per sobre de la llei. Robar és un delicte que et pot portar a molts anys de presó, però saber que podias haver actuat d'una altra manera per salvar una persona et porta a un càstig major: càrrec de consciència.
Igualment hem d'intentar anar d'acord a la llei, per poder conviure tots en pau


A continuació veurem el trailer de la pel.lícula The Box, on una parella haurà de decidir si morirà una persona extranya a canvi de que ells rebin una gran quantitat de diners...

Etiquetas: , |
EstoLoHeVisto
pàg.183
Doc. 7
L'home artífex de la seva pròpia vida

L'ésser invulnerable

Sèneca afirma en aquest fragment que és el mateix viure segons la natura que segons el destí, perquè considera que les nostres facultats corporals i les aptituds tenen un fi, no són eternes.
L'home ha de ser l'únic propietari de la seva vida i de si mateix, i és ell qui ha de saber enfrontar-se a les adversitats del destí, sent així artífex de la seva pròpia vida

L'autor exposa en aquest fragment que el destí i la natura es troben íntimament relacionats.
L'home adopta determinades facultats que li venen donades per la naturalesa, però al mateix tempps aquestes facultats desapareixen a causa del destí. La tasca de l'ésser humà és saber controlar cada nova situació que li aporta el destí, sent invulnerable a causes externes. Per això ha d'estar preparat a aquestes diferents situacions, i ha de ser l'únic responsable de si mateix.

Sèneca considera que l'ésser humà és lliure de decidir i triar diferent eleccions, tot i que d'alguna manera el destí pot guiar la seva vida. Aquest concepte és semblant a l'indeterminisme de Sartre, que es basa en la llibertat absoluta de l'home, ja que inclòs quan no triem estem triant no triar. Però Sartre no parlava del destí ni de forces sobrenaturals com Déu, en canvi Sèneca considera el destí tant important com la naturalesa
Etiquetas: , , |
EstoLoHeVisto

pg.154
2. Fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.


-Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en les que creu.
BONA,ja que el seu vot té un argument amb valors

-Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial, ni per vendre gelats. DOLENTA, ja que aquest sentit no és necessari per ser delegada

-Nèstor:Em moro per votar-la, es guapíssima!
DOLENTÍSSIMA, l'aspecte físic no té cap paper davant d'un càrrec com aquest

-Rosanna:Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
DOLENTA, perquè això no significa que no ho vagi a fer, ja que segurament mai no ha tingunt la oportunitat

-Roser: No ha d'esperar a que la gent li digui el que ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA, és un bon argument que la persona que representi la classe tingui iniciativa pròpia.

-Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa gens el que pensen els altres.
BONA, és bon argument si actua segons les seves pròpies decisions, sense que algú altre les pugui manipular

-Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
DOLENTA, està molt clar, que no és un valor amb fundaments. Què importa el color dels mitjons? És un aspecte sense importància.

-Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina't què s'ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
MEDIOCRE, potser li diuen Anna des de petita o es un diminutiu o qualsevol cosa. Però no és un argument per estar-hi en contra, tot i que pot haver-hi gent que perdi la confiança per aquest detall.


Etiquetas: |
EstoLoHeVisto
pg.155

1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres

-Filla: Mama, per què he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
-Mare: No t'adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
És una raó clarament dolenta, pel simple fet que mostra un to masclista. Tot i que es veu prou clar, que no es un motiu suficient, la discriminació que pateix la dona a causa de l'actitud masclista d'algunes persones, es vigent avui dia a la nostra societat.

-Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
-Joan: Perquè em porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
És díficil triar si és o no una raó amb suficient valor, ja que no és ni bona ni dolenta. Per tant la calificaria en mediocre. Per en Joan és una bona raó, pero potser per la Maria és simplement una tonteria o casualitat. En aquest cas, en Joan relaciona els resultats amb la sort, cosa que es discutible.

-Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó de l'atac ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
Aquest enunciat és interesant, ja que si la raó es bona o no depèn de com es miri. Per una banda, en general els atacs no són justificables, però en aquest cas l'atac el justifica el fet de que Transilvània del Nord acumulava tropes, és a dir, presentava intencions d'atacar. Però tambè, podríem pensar que potser hi hauria la possibilitat de que no es produís l'atac, per tant l'atac no seria justificable.



-Mare: Perquè t'ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
-Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla!
I ens vam graduar el mateix dia!O no?

Aquesta és una raó totalment bona, que s'argumenta amb un to molt enginyós. Sovint donem per suposades realitats com aquestas, però amb una mica d'enginy podem donar un bon argumenent.

Etiquetas: |
EstoLoHeVisto
pg.153

3. Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres, per tant existeixen. Aquest és un argument fal·laç basat en la ignorància, és a dir, argument ad ignoratiam. Ningú ha demostrar que els extraterrestres no existeixen, per tant no es pot demostrar que és fals, i automàticament és cert.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen. No és un argument fal·laç, ja que com no hi han proves que demostrin que no existeixen, hi ha la opció (probablement) de que existeixin. Deixaria de ser un argument no fal·laç, si en lloc de dir probablement, ho afirmessim o neguessim

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. En aquest
cas, el motiu i la pregunta tenen el mateix significant, per tant, no ajuden a aconseguir un objectiu prou clar. Ens trobem doncs, davant d'una fal·làcia defensada per un argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat. Aquest argument és clarament fal·laç, ja que es basa en la certesa de que quelcom es veritar pel simple fet de que tothom ho creu.És el que es coneix com argument ex populo.

-No et fïis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Aquest argument es considera una fal·làcia, perquè no ataca l'argument sinó la persona. Aquest tipus de fal·làcia es defensada per l'argument ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Aquesta fal·àcia es basa en l'ataca argumentatiu, que intenta rebatre les raons de l'altra(seguir estudiant) fent-li saber que té el mateix problema(deixar els estudis) que intenta corregir. Aquest argument s'anomena tu quoque, i és cert que a vegades aquest argument pot tenir valor en un context concret.

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentarl-lo i això no pot ser. Per tant és millor, no atendre les seves peticions des del principi. Aques tipus d'argument estan basats en l'anomenat efecte dominó o pendent relliscós. En aquest cas, s'afirma que si un cop li fas cas, sempre ho fará, i les proves que hi aportes són de molt poc valor. Aquest enunciat dedueix una situació de causa-efecte, sense arguments prou valids

-S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Aquest enunciat és fal·laç, perquè defensa que quelcom ha passat pel simple fet de desitjar-ho. La conexió entre A-B és incoherent, poc probable i no mostra proves, perquè no les pot mostrar. Per tant és l'argument de la causa falsa, l'error de l'argument consisteix en establir una conclusió causa-efecte sense base empírica suficient.
Etiquetas: |