EstoLoHeVisto
Antropologia és l'estudi dels éssers humans des d'una perspectiva biològica, social i humanista. L'antropologia es divideix en dos grans camps: l'antropologia física, que tracta de l'evolució biològica i l'adaptació fisiològica dels éssers humans, i l'antropologia social o cultural, que s'ocupa de les formes en les quals les persones viuen en societat, és a dir, les formes d'evolució de la seva llengua, cultura i costums.

Antropologia filòsofica
El propòsit de l'antropologia filosòfica és identificar les característiques de l'espècie humana, tenint en compte tots els aspectes de la realitat: material, biològica, econòmica, històrica, cultural, etc. Però això no significa que sigui el producte d'una combinació o síntesi de diverses disciplines. En aquest sentit, l'antropologia filosòfica no és una ciència social, sinó que és més a prop a la Filosofia. Com a disciplina filosòfica, no abandona la seva pretensió de comprendre l'home més enllà dels límits de les diferents ciències.

L'antropologia filosòfica es pregunta, en primera instància, per l'origen de l'ésser humà. El seu procés d'aparició i assentament en el conjunt de la realitat. Aquesta qüestió pot condensar-se en la pregunta: Com va sorgir l'home?

A més, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà, es pregunta el que diferencia l'ésser humà de tots els altres éssers, com es defineix a través de la seva existència històrica, etc. Els interrogants fonamentals de l'Antropologia Filosòfica poden ser condensades en una pregunta radical: Què és l'home?



Antropòleg important
Claude Lévi-Strauss fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

El 1940 es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des de 1959 fins a la seva jubilació el 1982.

Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.

Era doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Montreal, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia.

El 1966 va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premio Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.

Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig de 1973, en substitució de Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.

L'any 2005 va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.