ACTIVITAT 18:Definicions
EstoLoHeVisto
TEMA 6: La cultura

♦Animal cultural: L’ésser humà és un animal peculiar, que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió...
♦Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria (egoisme ètic), cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
♦Sociabilitat natural (segons Aristòtil): necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.
♦Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.
♦Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
♦Antropologia cultural: És l’estudi de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.
♦Socialització primària: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
♦Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. ♦Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
♦Subcultura: maneres i nivells de viure una mateixa cultura
♦Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica .
♦Nous moviments socials: manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans (Internet, xarxes socials...).
♦Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
♦Racisme: defensa l’existència de races superiors i races inferiors.
♦Aporofòbia:consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
♦Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
♦Relativisme cultural: analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
♦Universalisme: hi han valors universals i una moral per a tots les cultures.
♦Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.
♦Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa, si´nó que estableix un contracte.
|
ACTIVITAT 17: Com poden conviure diferents cultures?
EstoLoHeVisto
Per poder conviure diferents cultures en un mateix territori s'hauria de partir del respecte a les altres cultures, és a dir, a les que són diferents de la pròpia.

L'objectiu ha de ser clar, totes les cultures tot i que són molt diferents haurien de trobar-se en condicions d'igualtat. No es pot oblidar la complexitat de mantenir una relació cordial entre diverses cultures i per això la millor manera d'aconseguir aquesta igualtat, es promoura el diàleg. Tal i com defensa l'universalisme. Aquesta hauria de ser la meta de la nostra societat pluralista, i ha d'estar sempre present. De manera que hem d'escoltar i deixar-nos explicar, per poder comprendre les cultures diferents a la nostra. És cert que no s'arribaria a un acord total, ja que hi ha cultures que, sota el nostre punt de vista, violen els drets de l'home. Però aqui es troba el diàleg, des del respecte, hem de fer entendre a les altres cultures perquè nosaltres no creiem que certes actituds siguin les correctesm però també hem d'escoltar els seus argument, fins a arribar a un punt en comú. No es pot permetre que una cultura s'imposi, sinó l'objectiu d'igualtat no es compliria.

La convivència s'ha de basar en un intercanvi de respecte, i crec que d'alguna manera aquest respecte s'està establint poc a poc. No costarà tant aconseguir un equilibri que ens compensi a tots, però sempre hi haurà gent amb una mentalitat radical o fins i tot amb actitud etnocentrista que no accepti la naturalitat de la nostra societat multicultural.
|
ACTIVITAT 16: Comentari de text (L.Ranciero)
EstoLoHeVisto
pàg.130
DOC.6
LA CIUTAT, FONT DE CIVILITZACIÓ

-Què entén l'autor per "civilització"?
Entén com a civilització allò que domèstica l'humà, fins al punt de fer-lo sociable, per mitjà del diàleg i la varietat.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
La ciutat és la font de la culura i l'instrument socialitzador. En la ciutat conflueixen diferents cultures i que aporten un encreuament d'idees, que domestica el salvatgisme de l'home i el moralitza.

-Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents i indica quina ha estat la seva contribució.

Jerusalem, en l'àmbit religiòs.
Roma aportant moviments culturals com l'Humanisme
Atenes va tenir un paper important en el desenvolupament de la democràcia
Japó, en l'ambit de l'economia
|
ACTIVITAT 15: Comentari de text (Montagu)
EstoLoHeVisto
pàg.129
DOC.5
LA CULTURA COM A MANERA DE VIURE

1.Idees principals
Segon l'autor, la cultura és la única manera que te l'home per situar-se en el món, ja que aquesta tant la manera de viure d'un grup determinat com el conjunt d'idees organitzades per un grup.

La cultura és creada per l'home, i dins d'ella l'home s'educa. Montagu considera que la cultura és l'eina que fem servir per millorar la societat, ja que estén més possibiilitats vitals.

2.Posa-li un títol
La clau és la cultura

3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l'obra d'Ashley Montagu, "Homo sapiens: dos millones de años sobre la Tierra". L'autor defensa que no hi ha altra opció que viure dins d'una cultura, i que aquesta ha sigut creada pel mateix home.

Montagu exposa que la cultura s'imposa per sobre del medi físic, i que forma part de la identitat d'una societat, de manera que no s'imposa a la vida si no que és una necessitat. Segons el text, la cultura és el que fa que un grup determintat manifesti unes idees, eines i serveis en comú, i que seran acceptades com a pròpies. Aquest conjunt d'artefactes, en el cas de quelcom material, idees o creences és el que més tard farà caracteritica la cultura. Per dir-ho d'alguna manera, la cultura és com una clau que ens obre el món.



4.Comparació amb altres teories.
L'autor ha exposat que no la cultura és l'únic estil de vida. Però en la societat hi han grups que es rebel.len contra la cultura establerta i presenten nous models de cultura.Per exemple: skins, punkies que formen part d'uns grups que intenten descobrir una identitat diferent, o altres grups d'atac social que generen bandes de delinqüents que intenten desestabilitzar la societat. Tot i això la majoria de grups són inofensius, com els grups alternatiur, que realitzen xerrades o activitats a travès d'internet.
|
ACTIVITAT 14: L'antropologia
EstoLoHeVisto
Antropologia és l'estudi dels éssers humans des d'una perspectiva biològica, social i humanista. L'antropologia es divideix en dos grans camps: l'antropologia física, que tracta de l'evolució biològica i l'adaptació fisiològica dels éssers humans, i l'antropologia social o cultural, que s'ocupa de les formes en les quals les persones viuen en societat, és a dir, les formes d'evolució de la seva llengua, cultura i costums.

Antropologia filòsofica
El propòsit de l'antropologia filosòfica és identificar les característiques de l'espècie humana, tenint en compte tots els aspectes de la realitat: material, biològica, econòmica, històrica, cultural, etc. Però això no significa que sigui el producte d'una combinació o síntesi de diverses disciplines. En aquest sentit, l'antropologia filosòfica no és una ciència social, sinó que és més a prop a la Filosofia. Com a disciplina filosòfica, no abandona la seva pretensió de comprendre l'home més enllà dels límits de les diferents ciències.

L'antropologia filosòfica es pregunta, en primera instància, per l'origen de l'ésser humà. El seu procés d'aparició i assentament en el conjunt de la realitat. Aquesta qüestió pot condensar-se en la pregunta: Com va sorgir l'home?

A més, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà, es pregunta el que diferencia l'ésser humà de tots els altres éssers, com es defineix a través de la seva existència històrica, etc. Els interrogants fonamentals de l'Antropologia Filosòfica poden ser condensades en una pregunta radical: Què és l'home?



Antropòleg important
Claude Lévi-Strauss fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

El 1940 es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des de 1959 fins a la seva jubilació el 1982.

Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.

Era doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Montreal, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia.

El 1966 va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premio Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.

Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig de 1973, en substitució de Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.

L'any 2005 va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.
|
ACTIVITAT 13: Comentari de text (Macpherson)
EstoLoHeVisto
pàg.120
DOC. 1
L'INDIVIDUALISME POSSESSIU

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Un humà depèn de la societat a la qual pertany, ja que aquesta ha forjat la seva personalitat, la seva forma de veure el món, de comportar-se. Per això crec que l'home no és independent dels altres.
Per mi una relació amb algú altre és com un enllaç entre dues persones del qual sorgeixen alguns compromisos. Estic d'acord que la participació en aquest enllaç és voluntària, i que d'alguna manera et beneficia.

Crec que si jon hagues nascut en un altre pais, on la religió i la cultura en general fossin diferents a la meva, jo també seria diferent. Per això penso que la meva personalitat depen del meu entorn i no crec que per aquest motiu, no sigui lliure. Però possiblement la societat o la cultura ens limita en alguns aspectes, cosa per la qual penso que no som els propietaris absoluts de les nostres capacitats.

Crec que l'última proposició està encertada ja que la societat es forma a partir d'acords, relacions com en el text indica: relacions mercantils

-Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
L'humà és capaç de relacionar-se i viu en comunitat o el que es el mateix en societat. Qualsevol individu que visquès apartat del món, no podria realitzar-se com a persona, ja que per ell mateix nno pot assolir els minims ni desenvolupar les seves capacitats.
Com mostra la pel.lícula Robinson Crussoe, l'èsser humà te la necessitat de la societat i la cultura (per minima que sigui).
Pots ser independent i, alhora, formar part de la societat. L'humà no pot negar les relacions, ja que des del moment en que neix es relaciona.




|
ACTIVITAT 12: Doc.14 pàg.92
EstoLoHeVisto
pàg.139
Doc.2
LA CULTURA COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA


1.Idees principals
Deixar l'estat de salvatgisme no és una millora sinó tot el contrari, ja que l'home no pot escapar d'aquest assoliment. El món en el que viu és simbòlic format per la cultura. L'autor considera que l'ésser humà no pot fer res per ell mateix, que sempre necessita alguna mena de suport artificial.

2.Posa-li un títol
Animal simbòlic

3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l'obra de Ernst Cassirer,"Antropologia filosòfica".
L'autor defensa que el problema comença amb la capacitat de pensar, és a dir, en la caracteristica de que l'home és una animal racional.
Es pot comparar amb un pou sense sortida, on arribats a aquest punt no ens podem fer enrere. Cassirer defensa que ni tan sols vivim en un món físic, sinó que tot és simbolic. Això es degut a la cultura: llenguatge, art, religió, mites.. que fan que el nostre món sigui més complex. La cultura es reforça a travès de l'experiència. Cassirer considera que l'home ja no pot fer res per si mateix, és a dir, és un complet inútil que necessita qualsevol mena de suport per fer qualsevol cosa, ja que està envoltat de cultura.
|
ACTIVITAT 11: Definicions
EstoLoHeVisto

TEMA 2 : Veritat i realitat

♦Coneixement: relació entre un subjecte i un objecte amb l'objectiu d'aprehensió.
♦Ultimitat: una de les característiques bàsiques de la metafísica, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
♦Subjecte: protagonista de l'acció de conèixer
♦Creença: creure que X és vertader, estar segur, però no poder convèncer els altres.
♦Interès emmancipador: alliberar els éssers humans de la dominació, la repressió de la religó de l'estat de la política...
♦Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
♦Dogmatisme: el dogmatisme manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, presuposen la capacitat de les nostres facultats de coneixement.
♦Escepticisme: considera impossible obtenir coneixements fiables, afirma que no podem arribar al coneixement autèntic de la veritat.
♦Perspectivisme: si que es pot arribar al coneixement de la veritat, de forma i perspectiva diferent. Un filòsof molt important és Ortega y Gasset. ( si cliqueu veureu un enllaç d'un text sobre el perspectivisme d'Ortega y Gasset).
♦Realisme: La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
♦Idealisme: afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, no podem arribar a coneixer-la.
♦Noema: objecte de la consciència.
♦Prejudici: judicis prèvis que hem adquirit per educació, condicionen la nostra visió del món.
♦Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte.
♦Autoritat: És un dels criteris de la veritat, segons el qual, una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
♦Veritat com a correspondència: la veritat s'entén com una relació entre el subjecte i l'objecte anomenada correspondència.
♦Criteri contextual: virtut del qual res és cert o fals aïlladament.
♦Utilitat: considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible.
♦Consens: acord entre un determinat grup de persones sobre un tema concret.
♦Contingència: quelcom és, però podria no haber sigut o deixar de ser.
♦Realitat virtual: conjunt de sensacions generades per un suport tècnic
|
ACTIVITAT 10: pàg 51. nº7
EstoLoHeVisto
Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat?



-Un triangle equilàter és una realitat totalment necessària, ja que és absolutament real perquè no podria haver no existir.

-La mort és real, i va més enllà del nostre món.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve, tot i que és una realitat possible és molt poc probable que passi. La podriem classificar en una realitat psíquica, ja que és més aviat un desig

-Lara Croft és una realitat virtual. Aquest tipus de realitat fa referència al conjunt de sensacions i percepcions generades un suport tècnic. És a dir, l'ordinador ens fa entendre que aquest personatge podria ser real, pero no ho és.

-Napoleó Bonaparte és real perquè s'han trobat evidències de la seva existència. Però no és una realitat física, ja que no el podem conèixer sino captar-ho com un concepte abstracte.

-Un miratge és una aparença d'una cosa real, perquè no sempre es pot percebre

-Una flor de plàstic és real, tot i que simula l'aparença d'una flore viva. La pots percebre ja que és una cosa material.

-El meu aprovat és una aparença, ja que no és quelcom material que pots percebre, sinó que és un concepte, una idea mental.

-La meva alegria d'haver aprovat és una realitat psíquica, tot i que no es pot percebre és real que jo em sento alegre

-Els records de l'estiu també són una realitat psíquica, ja que són les idees mentals que et recorden una situació viscuda.

-Els amics del xat són, al igual que Lara Croft, una realitat virtual. És cert que parles amb persones, però es genera la sensació de la creació d'un món apart.

-El que sento en veure una pel.lícula és una realitat psíquica, perquè els teus
|
ACTIVITAT 9: Comentari de text (Heidegger)
EstoLoHeVisto
pàg.43
DOC. 8
VERITAT, REALITAT, CONCORDANÇA

1.Idees principals del text
L'autor considera que es diu que un enunciat és cert quan concorda amb la realitat, i nomes és cert si es real. Segons Heidegger, les coses que semblen el que son, és a dir, les aparences són irreals. Defensa que un enunciat és cert quan el que diu concorda amb la cosa enunciada, la concordança ha de ser entre la veritat i la certesa.

2.Posa-li un títol
La cerca de la veritat

3. Anàlisi del text
Aquest fragment a l'obra de Martin Heidegger, "De la esencia de la verdad". L'autor analitza el significat de la paraula "veritat", que ha sigut exessivament utilitzada al llarg del temps i que es refereix a allò que afirma que és cert el que ho és. L'autor es qüestiona què és quelcom cert i ho relaciona amb allò pur i real. De manera que, segons l'autor, tot allò real és cert. Mentre que allò que no és real, sinó una aparença és fals i per tant irreal.
Heidegger proposa que per considerar que un enunciat és cert ha de concordar amb la realitat, el que és cert és allo que concorda, és a dir, la cosa.

4.Compara la teoria de la que es parla amb el text amb altres teories.

Per distingir la veritat de la falsetat i estar segur del valor d'un enunciat es fa servir un criteri de veritat. Un d'ells seria l'autoritat: quan es creu de manera general que quelcom és cert perquè prové d'algú que en sap sobre la matèria.Per exemple: jo no puc percebre que estem formats d'àtoms, però penso que es cert perquè altres ho han estudiat. Semblant a aquest criteri trobem la tradició: creiem que quelcom és cert perquè s'ha cregut al llarg del temps. Pot ser algú posa aquests criteris en dubte, però no ho farà amb l'evidència, ja que és el criteri fonamental. És allò que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint s'hagi de demostrar.

L'autor defensa que ha d'existir una concordança entre quelcom i l'enunciat, en canvi altres autor defensen que ha d'haver una correspondència entre el que es pensa i la realitat, el pensament s'expressa a travès del llenguatge.
|
ACTIVITAT 8: Idealisme o realisme?
EstoLoHeVisto
L'idealisme defensa que la realitat existeix a partir del subjecte que la coneix.
Podem dubtar del fet que quelcom existeixi, però és indubtable que estem pensant, de manera que no es pot negar l'existència de la consciència.

Si jo surtís d'una sala, les coses o les persones que hi han dintre deixarien d'existir(per a mi). Imaginem-nos que hi havia una taula, doncs bé aquesta taula si jo no hi estic present no existeix.

No puc saber si ha canviat la seva forma, la seva posició, no la puc percebre ni captar. L'única cosa que puc fer per conèixer la taula és fer-me una representació mental.Per fer-ho necessito uns elements intermedis, anomenats "idees" per Descartes.


No podem conèixer la realitat tal i com és, sinó que podem obtenir idees, representacions mentals.
|