L'únic que sé que és totalment cert és que existeixo, ja que com va dir Descartes "Cogito ergo sum" és a dir penso, per tant existeixo.

Crec que el problema comença quan em plantejo si tot allò que hi ha al meu voltant és real, o és simplement fruit de la meva imaginació. Segurament una inmesa majoria pensa que això es absurd, i ilògic, però per poder filosofar s'han d'acceptar coses extranyes i absurdes.
Potser pel fet de plantejar-me aquesta idea, vol dir que és real. Perquè no et pots plantejar si coses de les quals desconeixes la seva existència són reals o no.

Jo sóc l'eix central en el qual giren totes les coses, incluint les persones. O sigui sóc el centre de l'univers, tot el que no puc veure ni percebre és deconegut per mi. Però clar a travès de la raó puc adonarme'n que això no és així, i que tots d'alguna manera som l'eix central de la nostra vida.