Sembla mentida que hagin passat dos anys des que el nostre profe de Filosofia ens va proposar la idea d'actualitzar les nostres activitats de l'escola a un blog. Al principi era una mica extrany, perquè mai abans havia fet un blog i pensava que seria una cosa díficil. Però, la veritat és que ha estat una eina molt útil i que la hem gaudit.
Quan vaig començar 1r de batx. l'assignatura de Filosofia em feia molta por, semblava bastant complicada. Però poc a poc, m'he adonat que em fa reflexionar i tenir moltes preguntes (que mai tindran resposta).
Ara sí que sí, és hora de dir adéu a tot el nostre recorregut per l'escola Sant Andreu. Fins aviat!
|
EstoLoHeVisto
Abans de deixar el blog vull fer un petit homenatge a l'Albert Espinosa. Fa poc que el vaig descobrir, però realment puc dir que ha canviat la meva visió del món. Tot i haver tingut una vida molt amarga ha sapigut plantar-li cara amb molta valentia. Vull que tothom tingui aquest coratge i amor cap a la vida.
A continuació penjo un video on l'Albert a una entrevista mostra el seu to més optimista davant d'un tema molt poc alegre:
L'utilitarisme com l'ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços o el que és el mateix "la major felicitat per al major nombre de persones". A continuació parlarem d'un filòsof radicalment utilitarista: John. S. Mill
Idees principals En aquest text defineix la felicitat sota el punt de vista d'un filòsof utilarista. L'autor considera que els més intel.lectuals mai no arriben a una felicitat plena, ja que mai poden estar satisfets de tot. Però que aquells qui tenen poques aspiracions intel.lectuals, poden ser feliços més fàcilment. Hume exposa en aquest fragment la famosa frase que diu: "Més val ser Sòcrates insatisfet que un porc insatisfet".
Títol: La felicitat dels insatisfets
Anàlisi Mill diu que és més fàcil ser feliç si tens poques aspiracions intel.lectuals. Distingeix entre els satisfets i els insatisfets. En el primer grup trobem aquelles persones que no tenen aquesta mena d'aspiracions i que per tant necessiten menys per ser feliços. No tenen dubtes filòsofics, ni preguntes sobre la vida ni l'existència. En el grup dels insatisfets, trobem aquells qui tenen coneixement, els intel.lectuals. Les seves aspiracions més altes, i per això és mes díficil obternir tot el que desitgen. Tot i això mill assegura que ell prefereix ser un intel.lectual insatisfet, com Sòcrates, en lloc de ser un porc insatisfet, ja que aquests no tenen consciència.
Comparació Mill considera que nosaltres perseguim la felicitat, però en canvi Kant considera que els homes hem d'actuar segons el deure moral, un tipus d'imperatiu, una obligació sense perseguir res.
Per què Kant fa una síntesi entre l'empirisme i el racionalisme?
La filosofia kantiana és una clara síntesi de l'empirisme i el racionalisme. Kant afirma que l'origen del coneixement es troba amb les impressions, per tant diriem que és un filòsof empirista, ja que basa el coneixement en l'experiència, en els sentits. Però d'altra banda considera que les impressions per si soles no són completament vàlides, ja que no fonamenten res universal. Kant exposa en la seva teoria un element racionalista, l'element a priori, que és quelcom necessari i universal, i no depèn de l'experiència. Tot i això el coneixement a priori no són les idees innates, aquestes són anteriors a l'experiència mentre que l'element a priori necessita un mínim contancte amb l'experiència. Per tant podem dir que Kant considera que l'experiència és important per l'inici del començament, però que també s'ha de tenir un punt racionalista per arribar al coneixement.
Aristòtil és un filòsof realista ja que basa la seva teoria en el nostre món, criticant el món intel.ligible (o de les idees) de Plató. En canvi Kant és un clar exemple de filòsof idealista, tot i que pasa pel racionalisme i l'empirisme per elaborar la seva filosofia. Per això dóna major importància al subjecte que no al objecte quan parlem de coneixement.D'altra banda ambdós tracten el tema de la ética. Aristòtil considera que el fi de l'èsser humà és assolir la felicitat, per tant els nostres actes pretenen aconseguir els nostres objectius. Considera que la filosofia pràctica és l'ètica que ens fa ser justos i feliços alhora.Però en canvi Kant considera que la raó ha de ser la guia dels nostres actes, hem d'obrar segons la raó. A partir d'aquí formula un imperatiu categòric (Fes A), que considera que ha de ser tractat com un deure moral, una obligació per a tots els èsser humans. Aleshores Kant no creu que hem d'assolir cap fi (la felicitat per Aristòtil), sinó que hem d'actuar segons la raó.
Hume és un filòsof radical i esceptic. Com a filòsof empirista, afirma que el coneixement està basat en l'experiència. D'altra banda, les dades empíriques es relacionen amb els costums i d'aquí deriva la creença. També parla sobre la raó, d'aquesta diu que la fem servir perquè és inevitable.
Títol: La importància dels sentits
Anàlisi
En aquest fragment de un resum del Abstract, Hume resum la seva filosofia. Considera que les creences venen donades pela habits o costums. Les creences són les idees que tenim dels objectes que percebem, per tant les percepcions. En la seva teoria Hume remarca molt la definició de creença, i perquè ell considera que no podem estar segurs de tot el que percebem. A més no podem predir el futur pensant en el passat.
Comparació
Plató defensava l'existència de la certesa, de la veritat absoluta que es troba en el món intel.ligible. En canvi Hume considera que estem mentalment limitats i que no tenim la capacitat de conèixer tot el que ens envolta.
Aquesta és l'última entrada sobre Hume, per aquest motiu a continuació deixo un video que resumeix breument en 3 minuts l'Abstract.
