ACTIVITAT 5: La realitat exterior (Hume)
EstoLoHeVisto


Idees principals
En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L' autor considera que la ment humana és limitada. La raó prové de l'experiència, i la captem en forma de percepcions. Hume es pregunta com podem saber si els cossos existeixen realment. Finalmen afirma que, com la nostra ment és limitada, no podem saber si existeixen o no, per tant, són simples objectes que percebem i creiem que existeixen.

Títol: Percepcions, camins per conèixer.

Anàlisi
Hume opina que la ment humana és limitada i que per això no podem conèixer tot. D'aquesta manera reflexiona sobre l'existència dels cossos, partint d'una posició bastant esceptica.
El que coneixem prové de les percepcions, però això no és suficient per saber si allò que capten els nostres sentits és cert o no. Hume no afirma ni nega l'existència dels cossos, simplement considera que no som capaços de saber-ho perquè la nostra capacitat mental és molt limitada. Per això diu que els cossos són objectes de creença.

Comparació
Descartes afirma l'existència dels cossos, perquè ells mateixos en són la causa. En canvi, Hume no accepta l'afirmació de l'existència dels cossos ni tampoc el principi de causalitat. D'altra banda Aristòtil afirma que la realitat exterior és l'únic que coneixem amb certesa.
|
ACTIVITAT 4: Fragment del "Abstract" (Hume)
EstoLoHeVisto


Idees principals

En la teoria de Hume descobrim que l'autor afirma que el futur no ha d’estar d’acord amb el passat. L'autor diu que podem estar acostumar a que passi una cosa, però no per això hem d'estar segurs de que passarà sempre el mateix. Per tant, Hume considera que d'una causa no sempre deriva el mateix efecte.


Títol:Relació del passat amb el futur.

Anàlisi

En aquest fragment de l’Abstract, el resum del Tractat de la naturalesa humana, Hume critica el principi de causalitat. Considera que després d’una causa no sempre es deriva el mateix efecte. L'autor posa l'exemple següent: tots els dies surt el sol, sortirà demà? Hume diria que no hi podem saber, tot i que estem acostumats a que surti.

L'autor nega el principi de causalitat. Afirma que d'un fet A pot derivar un fet B, però també un fet C, un fet D, un fet E... Per tant, d'una mateixa causa no sempre s'esdevé el mateix exemple.. Per tant, hi ha infinits efectes que no podem predir.

Comparació

Podem comparar el que defensa Hume en aquest fragment amb Spinoza. Aquest filòsof Spinoza nega la llibertat, per tant, l’home té un destí. Hume en canvi creu que no podem saber que passarà, per tant no hi ha un destí determinat.

|
ACTIVITAT 3:Les relacions d’idees i les qüestions de fet (Hume)
EstoLoHeVisto


Idees principals:
Hume parla de dos tipus de sabers per conèixer: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les matemàtiques pertanyen al primer grup, deriven de la raó i la contradicció dels seus enunciats no és possible, ja que les matemàtiques són evidents, certes i indubtables. En el segon grup trobem allò que coneixem a través dels sentits. Hume afirma que la contradicció en aquest cas és possible, ja que no podem saber les coses amb seguretat. En aquest cas no hi ha saber sinó creença.

Títol:Els camins per conèixer

Anàlisi
En aquest fragment de l’Investigació sobre el coneixement humà, Hume classifica les formes del saber en dos grups: les relacions d’idees i les qüestions de fet. En el primer grup trobem la geometria, l’àlgebra, les matemàtiques en general. Expressa que les matemàtiques i la lògica tenen idees relacionades, per exemple que el quadrat de la hipotenusa sigui igual al quadrat dels seus catets, mostra la relació entre els catets i la hipotenusa. O que un triangle tingui tres angles ens demostra la relació el triangle i els seus angles. Aquesta relació es dedueix a partir del pensament, per mitjà de la raó. són les veritats matemàtiques que sempre són certes, indubtables i valides perquè són totalment demostrables i evidents degut a que no depenen de l’experiència sensible.
Hume no dedueix el segon grup de la mateixa forma, ja que afirma que la contradicció d’una qüestió de fet és possible. Podem dir que el sol sortirà demà, però també podem dir que el sol no sortirà demà. Ambdues premisses són possibles ja que són totalment intel.ligibles. El contrari sempre és possible i no implica contradicció.Per tant, aquestes proposicions deriven de l’experiència i no de la raó com les relacions d’idees. Només podem estar segurs d’allò que ens proporcionen els sentit o d’allò que recordo.
|
ACTIVITAT 2: La identitat personal
EstoLoHeVisto
La identitat personal, David Hume.

Idees principals
En aquest text Hume parla de com podem tenir les idees de les coses a través de les impressions i percepcions. Al contrari que Descartes, qui pensava que coneixem gràcies al jo, l’autor opina que tenim la idea de les coses a partir de les qualitats d’aquestes.

Títol: Les impressions de les coses

Anàlisi
Parla de l’ànima com a una successió de percepcions diferents, tal com la calor i el fred, són sensacions que no tenen identitat perfecta. L’autor parla de la idea cartesiana del jo, que com ja sabem era la clau principal de la teoria de Descartes. Per tant, el pensament el formava el jo i no les idees. En canvi l’autor considera que no podem tenir la idea de cap tipus de substància, sinó que només d’allò que prové de qualsevol impressió. El que podem arribar a conèixer són les qualitats i percepcions particulars de cada cosa. En el text Hume parla d’un préssec, nosaltres arribem a la idea del què és un préssec per mitjà de les seves qualitats, les que ens proporcionen les impressions: el color, la forma, el gust. D’aquesta manera podem deduir que la idea que podem tenir de la ment, és aquella que ens ve donada per simples percepcions.

Comparació
En el text Hume parla de Descartes qui basava la seva teoria en la idea del jo com a mètode per conèixer. En canvi Hume diu que les idees que hi trobem a la nostra ment han sigut formades per impressions o percepcions que hem tingut. Per tant les idees són el conjunt de qualitats que percebem.
|
ACTIVITAT 1: La teoria empirista de Hume
EstoLoHeVisto
Comencem el tercer trimestre amb un dels grans autors de la història de la filosofia: David Hume.


Idees principals
Hume classifica les percepcions en impressions i idees. Les primeres són les passions, els sentiments, el desig o allò que captem amb els sentits, mentre que les idees són les percepcions que tenim sobre les impressions. L'autor afirma que les impressions són més clares que les idees perquè són més vives. Per tant, Hume defensa les ideees innates, com ara les emocions.

Títol:Les percepcions del món

Anàlisi
Aquest fragment pertany a l'obra de Hume "Abstract". Hume és un filòsof empirista per això tracta el tema de les percepcions. Les defineix com quelcom captat per la ment, i les divideix en dos tipus: impressions i idees, unes són més vives que les altres.
Per a Hume les idees són còpies de les impressions, cosa clarament contrària al pensament de Plató. Per aquest motiu Hume creu que les percepcions captades amb els sentits són les més clares i vives, i que les idees innates han d'existir.

Comparació
Com ja hem dit abans, podem comparar aquest text amb Plató. Plató distingia entre el món sensible i l'intel.ligible, en aquest últim es trobaven les idees i en el primer les coses. Per a Plató les coses eren còpies de les idees, al contrari de Hume.
El filòsof racionalista Descartes basava el seu pensament en el jo com a forma de conèixer mentre que Hume ho fa a travès de les percepcions(empirista).

|
3r trimestre
EstoLoHeVisto

Per fi s'acosta el moment que tots esperàvem: el final de curs. Han sigut dos llargs i intensos anys durant els quals hem viscut moltes coses. Estic segura que ningú de nosaltres oblidarà els anys que hem passat aquí, perquè sens dubte el Sant Andreu ha sigut més que una escola, com una segona família.
Bé, però encara no ha acabat. Queda l'últim trimestre, la recta final. Cada cop la meta es veu més i més a prop.
|
ACTIVITAT 19: És aquest el millor dels mons possibles?
EstoLoHeVisto
Des de ben petits, a l'escola, ens han explicat que hi ha un món millor. Un món on no hi ha pecats, ni malalties, no hi ha injustícia, ni maldat. Hi havia un paradís del que tothom podia gaudir, sense importar el color de la pell ni la classe social. Però, la raça humana sempre vol anar més enllà,-i per l'acte d'Adam- tots hem passat a viure un món pitjor.
Jo no em puc queixar. Tinc tot el que tinc tot el que necessito i més. Però, desgraciadament, no tothom pot dir el mateix. Per saber si aquest món és bo o no, hauriem de fer un balanç tenint en compte els diferents punts de vista. Però com això no ho puc fer, tindré només en compte el meu.
No es pot comparar el món on jo visc, amb el món d'un rodamons o amb el món d'un ric. Depén també del que cadascú valori, del que cadascú consideri una bona vida. Potser per a tu la bona vida és viure amb luxes i plaers, i per un altre és millor estar relaxat sense ficar-se en embolics.
Però estic segura que un món pitjor seria possible, perquè han hagut moments al llarg de la història molt pitjors que ara.
Per tant, es pot millorar? Sí. Es pot empitjorar? També.
No és el millor dels mons possibles, però és el nostre món i cadascú hauria de veure'l com un bon món, per intentar millorar-lo.
|