kalokagathia

Adéu!

2011-05-14T12:50:00.001-07:00

Sembla mentida que hagin passat dos anys des que el nostre profe de Filosofia ens va proposar la idea d'actualitzar les nostres activitats de l'escola a un blog. Al principi era una mica extrany, perquè mai abans havia fet un blog i pensava que seria una cosa díficil. Però, la veritat és que ha estat una eina molt útil i que la hem gaudit.

Quan vaig començar 1r de batx. l'assignatura de Filosofia em feia molta por, semblava bastant complicada. Però poc a poc, m'he adonat que em fa reflexionar i tenir moltes preguntes (que mai tindran resposta).

Ara sí que sí, és hora de dir adéu a tot el nostre recorregut per l'escola Sant Andreu. Fins aviat!

2011-05-13T21:02:00.000-07:00

Abans de deixar el blog vull fer un petit homenatge a l'Albert Espinosa. Fa poc que el vaig descobrir, però realment puc dir que ha canviat la meva visió del món. Tot i haver tingut una vida molt amarga ha sapigut plantar-li cara amb molta valentia. Vull que tothom tingui aquest coratge i amor cap a la vida.

A continuació penjo un video on l'Albert a una entrevista mostra el seu to més optimista davant d'un tema molt poc alegre:

ACTIVITAT 10: L'utilitarisme de Mill

2011-05-12T18:14:00.000-07:00

L'utilitarisme com l'ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços o el que és el mateix "la major felicitat per al major nombre de persones". A continuació parlarem d'un filòsof radicalment utilitarista: John. S. Mil l

Idees principals
En aquest text defineix la felicitat sota el punt de vista d'un filòsof utilarista. L'autor considera que els més intel.lectuals mai no arriben a una felicitat plena, ja que mai poden estar satisfets de tot. Però que aquells qui tenen poques aspiracions intel.lectuals, poden ser feliços més fàcilment. Hume exposa en aquest fragment la famosa frase que diu: "Més val ser Sòcrates insatisfet que un porc insatisfet".

Títol: La felicitat dels insatisfets

Anàlisi
Mill diu que és més fàcil ser feliç si tens poques aspiracions intel.lectuals. Distingeix entre els satisfets i els insatisfets. En el primer grup trobem aquelles persones que no tenen aquesta mena d'aspiracions i que per tant necessiten menys per ser feliços. No tenen dubtes filòsofics, ni preguntes sobre la vida ni l'existència. En el grup dels insatisfets, trobem aquells qui tenen coneixement, els intel.lectuals. Les seves aspiracions més altes, i per això és mes díficil obternir tot el que desitgen. Tot i això mill assegura que ell prefereix ser un intel.lectual insatisfet, com Sòcrates, en lloc de ser un porc insatisfet, ja que aquests no tenen consciència.

Comparació
Mill considera que nosaltres perseguim la felicitat, però en canvi Kant considera que els homes hem d'actuar segons el deure moral, un tipus d'imperatiu, una obligació sense perseguir res.

ACTIVITAT 9:La moral kantiana

2011-04-26T13:55:00.000-07:00

Moral kantiana

View more presentations from raquel_suarez.

ACTIVITAT 8: Per què?

2011-04-13T22:41:00.000-07:00

Per què Kant fa una síntesi entre l'empirisme i el racionalisme?

La filosofia kantiana és una clara síntesi de l'empirisme i el racionalisme. Kant afirma que l'origen del coneixement es troba amb les impressions, per tant diriem que és un filòsof empirista, ja que basa el coneixement en l'experiència, en els sentits. Però d'altra banda considera que les impressions per si soles no són completament vàlides, ja que no fonamenten res universal.
Kant exposa en la seva teoria un element racionalista, l'element a priori, que és quelcom necessari i universal, i no depèn de l'experiència. Tot i això el coneixement a priori no són les idees innates, aquestes són anteriors a l'experiència mentre que l'element a priori necessita un mínim contancte amb l'experiència. Per tant podem dir que Kant considera que l'experiència és important per l'inici del començament, però que també s'ha de tenir un punt racionalista per arribar al coneixement.

ACTIVITAT 7: Diferències entre Aristòtil i Kant

2011-04-08T17:28:00.000-07:00

Aristòtil és un filòsof realista ja que basa la seva teoria en el nostre món, criticant el món intel.ligible (o de les idees) de Plató. En canvi Kant és un clar exemple de filòsof idealista, tot i que pasa pel racionalisme i l'empirisme per elaborar la seva filosofia. Per això dóna major importància al subjecte que no al objecte quan parlem de coneixement. D'altra banda ambdós tracten el tema de la ética. Aristòtil considera que el fi de l'èsser humà és assolir la felicitat, per tant els nostres actes pretenen aconseguir els nostres objectius. Considera que la filosofia pràctica és l'ètica que ens fa ser justos i feliços alhora. Però en canvi Kant considera que la raó ha de ser la guia dels nostres actes, hem d'obrar segons la raó. A partir d'aquí formula un imperatiu categòric (Fes A), que considera que ha de ser tractat com un deure moral, una obligació per a tots els èsser humans. Aleshores Kant no creu que hem d'assolir cap fi (la felicitat per Aristòtil), sinó que hem d'actuar segons la raó.

ACTIVITAT 6: Abstract (Hume)

2011-04-05T22:37:00.000-07:00

Idees principals

Hume és un filòsof radical i esceptic. Com a filòsof empirista, afirma que el coneixement està basat en l'experiència. D'altra banda, les dades empíriques es relacionen amb els costums i d'aquí deriva la creença. També parla sobre la raó, d'aquesta diu que la fem servir perquè és inevitable.

Títol: La importància dels sentits

Anàlisi

En aquest fragment de un resum del Abstract, Hume resum la seva filosofia. Considera que les creences venen donades pela habits o costums. Les creences són les idees que tenim dels objectes que percebem, per tant les percepcions. En la seva teoria Hume remarca molt la definició de creença, i perquè ell considera que no podem estar segurs de tot el que percebem. A més no podem predir el futur pensant en el passat.

Comparació

Plató defensava l'existència de la certesa, de la veritat absoluta que es troba en el món intel.ligible. En canvi Hume considera que estem mentalment limitats i que no tenim la capacitat de conèixer tot el que ens envolta.

Aquesta és l'última entrada sobre Hume, per aquest motiu a continuació deixo un video que resumeix breument en 3 minuts l'Abstract.

ACTIVITAT 5: La realitat exterior (Hume)

2011-03-31T20:58:00.000-07:00

Idees principals
En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L' autor considera que la ment humana és limitada. La raó prové de l'experiència, i la captem en forma de percepcions. Hume es pregunta com podem saber si els cossos existeixen realment. Finalmen afirma que, com la nostra ment és limitada, no podem saber si existeixen o no, per tant, són simples objectes que percebem i creiem que existeixen.

Títol: Percepcions, camins per conèixer.

Anàlisi
Hume opina que la ment humana és limitada i que per això no podem conèixer tot. D'aquesta manera reflexiona sobre l'existència dels cossos, partint d'una posició bastant esceptica.
El que coneixem prové de les percepcions, però això no és suficient per saber si allò que capten els nostres sentits és cert o no. Hume no afirma ni nega l'existència dels cossos, simplement considera que no som capaços de saber-ho perquè la nostra capacitat mental és molt limitada. Per això diu que els cossos són objectes de creença.

Comparació
Descartes afirma l'existència dels cossos, perquè ells mateixos en són la causa. En canvi, Hume no accepta l'afirmació de l'existència dels cossos ni tampoc el principi de causalitat. D'altra banda Aristòtil afirma que la realitat exterior és l'únic que coneixem amb certesa.

ACTIVITAT 4: Fragment del "Abstract" (Hume)

2011-03-27T16:19:00.000-07:00

Idees principals

En la teoria de Hume descobrim que l'autor afirma que el futur no ha d’estar d’acord amb el passat. L'autor diu que podem estar acostumar a que passi una cosa, però no per això hem d'estar segurs de que passarà sempre el mateix. Per tant, Hume considera que d'una causa no sempre deriva el mateix efecte.

Títol:Relació del passat amb el futur.

Anàlisi

En aquest fragment de l’Abstract, el resum del Tractat de la naturalesa humana, Hume critica el principi de causalitat. Considera que després d’una causa no sempre es deriva el mateix efecte. L'autor posa l'exemple següent: tots els dies surt el sol, sortirà demà? Hume diria que no hi podem saber, tot i que estem acostumats a que surti.

L'autor nega el principi de causalitat. Afirma que d'un fet A pot derivar un fet B, però també un fet C, un fet D, un fet E... Per tant, d'una mateixa causa no sempre s'esdevé el mateix exemple.. Per tant, hi ha infinits efectes que no podem predir.

Comparació

Podem comparar el que defensa Hume en aquest fragment amb Spinoza. Aquest filòsof Spinoza nega la llibertat, per tant, l’home té un destí. Hume en canvi creu que no podem saber que passarà, per tant no hi ha un destí determinat.

ACTIVITAT 3:Les relacions d’idees i les qüestions de fet (Hume)

2011-03-25T19:03:00.000-07:00

Idees principals:
Hume parla de dos tipus de sabers per conèixer: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les matemàtiques pertanyen al primer grup, deriven de la raó i la contradicció dels seus enunciats no és possible, ja que les matemàtiques són evidents, certes i indubtables. En el segon grup trobem allò que coneixem a través dels sentits. Hume afirma que la contradicció en aquest cas és possible, ja que no podem saber les coses amb seguretat. En aquest cas no hi ha saber sinó creença.

Títol:Els camins per conèixer

Anàlisi
En aquest fragment de l’Investigació sobre el coneixement humà, Hume classifica les formes del saber en dos grups: les relacions d’idees i les qüestions de fet. En el primer grup trobem la geometria, l’àlgebra, les matemàtiques en general. Expressa que les matemàtiques i la lògica tenen idees relacionades, per exemple que el quadrat de la hipotenusa sigui igual al quadrat dels seus catets, mostra la relació entre els catets i la hipotenusa. O que un triangle tingui tres angles ens demostra la relació el triangle i els seus angles. Aquesta relació es dedueix a partir del pensament, per mitjà de la raó. són les veritats matemàtiques que sempre són certes, indubtables i valides perquè són totalment demostrables i evidents degut a que no depenen de l’experiència sensible.
Hume no dedueix el segon grup de la mateixa forma, ja que afirma que la contradicció d’una qüestió de fet és possible. Podem dir que el sol sortirà demà, però també podem dir que el sol no sortirà demà. Ambdues premisses són possibles ja que són totalment intel.ligibles. El contrari sempre és possible i no implica contradicció.Per tant, aquestes proposicions deriven de l’experiència i no de la raó com les relacions d’idees. Només podem estar segurs d’allò que ens proporcionen els sentit o d’allò que recordo.

ACTIVITAT 2: La identitat personal

2011-03-23T19:03:00.000-07:00

La identitat personal, David Hume.

Idees principals
En aquest text Hume parla de com podem tenir les idees de les coses a través de les impressions i percepcions. Al contrari que Descartes, qui pensava que coneixem gràcies al jo, l’autor opina que tenim la idea de les coses a partir de les qualitats d’aquestes.

Títol: Les impressions de les coses

Anàlisi

Parla de l’ànima com a una successió de percepcions diferents, tal com la calor i el fred, són sensacions que no tenen identitat perfecta. L’autor parla de la idea cartesiana del jo, que com ja sabem era la clau principal de la teoria de Descartes. Per tant, el pensament el formava el jo i no les idees. En canvi l’autor considera que no podem tenir la idea de cap tipus de substància, sinó que només d’allò que prové de qualsevol impressió. El que podem arribar a conèixer són les qualitats i percepcions particulars de cada cosa. En el text Hume parla d’un préssec, nosaltres arribem a la idea del què és un préssec per mitjà de les seves qualitats, les que ens proporcionen les impressions: el color, la forma, el gust. D’aquesta manera podem deduir que la idea que podem tenir de la ment, és aquella que ens ve donada per simples percepcions.

Comparació
En el text Hume parla de Descartes qui basava la seva teoria en la idea del jo com a mètode per conèixer. En canvi Hume diu que les idees que hi trobem a la nostra ment han sigut formades per impressions o percepcions que hem tingut. Per tant les idees són el conjunt de qualitats que percebem.

ACTIVITAT 1: La teoria empirista de Hume

2011-03-18T20:26:00.000-07:00

Comencem el tercer trimestre amb un dels grans autors de la història de la filosofia: David Hume.

Idees principals

Hume classifica les percepcions en impressions i idees. Les primeres són les passions, els sentiments, el desig o allò que captem amb els sentits, mentre que les idees són les percepcions que tenim sobre les impressions. L'autor afirma que les impressions són més clares que les idees perquè són més vives. Per tant, Hume defensa les ideees innates, com ara les emocions.

Títol:Les percepcions del món

Anàlisi
Aquest fragment pertany a l'obra de Hume "Abstract". Hume és un filòsof empirista per això tracta el tema de les percepcions. Les defineix com quelcom captat per la ment, i les divideix en dos tipus: impressions i idees, unes són més vives que les altres.
Per a Hume les idees són còpies de les impressions, cosa clarament contrària al pensament de Plató. Per aquest motiu Hume creu que les percepcions captades amb els sentits són les més clares i vives, i que les idees innates han d'existir.

Comparació
Com ja hem dit abans, podem comparar aquest text amb Plató. Plató distingia entre el món sensible i l'intel.ligible, en aquest últim es trobaven les idees i en el primer les coses. Per a Plató les coses eren còpies de les idees, al contrari de Hume.
El filòsof racionalista Descartes basava el seu pensament en el jo com a forma de conèixer mentre que Hume ho fa a travès de les percepcions(empirista).

3r trimestre

2011-03-14T18:21:00.000-07:00

Per fi s'acosta el moment que tots esperàvem: el final de curs. Han sigut dos llargs i intensos anys durant els quals hem viscut moltes coses. Estic segura que ningú de nosaltres oblidarà els anys que hem passat aquí, perquè sens dubte el Sant Andreu ha sigut més que una escola, com una segona família.

Bé, però encara no ha acabat. Queda l'últim trimestre, la recta final. Cada cop la meta es veu més i més a prop.

ACTIVITAT 19: És aquest el millor dels mons possibles?

2011-03-03T18:49:00.000-08:00

Des de ben petits, a l'escola, ens han explicat que hi ha un món millor. Un món on no hi ha pecats, ni malalties, no hi ha injustícia, ni maldat. Hi havia un paradís del que tothom podia gaudir, sense importar el color de la pell ni la classe social. Però, la raça humana sempre vol anar més enllà,-i per l'acte d'Adam- tots hem passat a viure un món pitjor.
Jo no em puc queixar. Tinc tot el que tinc tot el que necessito i més. Però, desgraciadament, no tothom pot dir el mateix. Per saber si aquest món és bo o no, hauriem de fer un balanç tenint en compte els diferents punts de vista. Però com això no ho puc fer, tindré només en compte el meu.
No es pot comparar el món on jo visc, amb el món d'un rodamons o amb el món d'un ric. Depén també del que cadascú valori, del que cadascú consideri una bona vida. Potser per a tu la bona vida és viure amb luxes i plaers, i per un altre és millor estar relaxat sense ficar-se en embolics.
Però estic segura que un món pitjor seria possible, perquè han hagut moments al llarg de la història molt pitjors que ara.
Per tant, es pot millorar? Sí. Es pot empitjorar? També.
No és el millor dels mons possibles, però és el nostre món i cadascú hauria de veure'l com un bon món, per intentar millorar-lo.

ACTIVITAT 18: Text 12 de Descartes

2011-02-09T22:14:00.000-08:00

12. Demostració de l'existència dels cossos: Meditacions metafísiques, 6a.

"Ara ja no em resta sinó examinar si hi ha coses materials: i certament sé que n’hi pot haver, almenys en tant que hom les considera com a l’objecte de les demostracions de la geometria, vist que d’aquesta manera jo les concebo molt clarament i distinta. Car, no hi ha dubte que Déu no té la potència de produir totes les coses que jo sóc capaç de concebre distintament; i jo mai no he considerat que li fos impossible de fer alguna cosa en la mesura que no trobava contradicció en poder-la concebre bé. [...]

Ara bé, no essent Déu un enganyador, és clar que no m’envia aquestes idees immediatament per si mateix, [...] car no havent-me donat cap facultat per conèixer que això sigui així, sinó al contrari, una molt gran inclinació a creure que em són enviades o que procedeixen de les coses corporals, jo no veig com hom podria excusar-lo d’engany si, en efecte, aquestes idees procediren o foren produïdes per causes diferents de les coses corporals. Doncs cal confessar que les coses corporals existeixen."

Idees principals

Descartes decideix dubtar de tot allò que havia conegut fins al moment. En aquest text dubta de les coses materials, dels cossos. Les coses materials es poden concebre clara i distintament i no són creades per Déu, ja que aquest no pot enviar idees de les quals es pugui arribar a dubtar. Per això Déu no ens mostra les idees directament sinó indirectament a través de les coses corporals. Per tant, els cossos materials existeixen.

Títol: El dubte sobre els cossos

Anàlisi

Descartes aplica el que coneixem com mètode cartesià per arribar a conèixer les coses. Aquest mètode consisteix en posar en dubte els cossos, per demostrar la seva existència. L'autor considera que les matemàtiques ens donen idees clares i distintes. I considera que si aquestes coses han estat creades per Déu, han de ser veritat ja que Déu no es capaç de produir coses que nosaltres no poguem conèixer distintament. Afirma que Déu ens ha donat la capacitat de saber que les idees es veuen reflectides en les coses corporals.Per tant les coses materials serveixen de vehicle per reflectir-nos les idees indirectament.En altres paraules, si Déu és qui ens envia les idees a través de les coses corporals, les coses corporals han d’existir perquè Déu no ens pot enganyar.

Comparació

Descartes proposa descobrir l'origen i l'existència dels cossos, a través del dubte metòdic. Plató va separar dos mons: el sensible on es situen les coses materials, i l'intel·ligible on es situen les idees. Segons Plató, no podem arribar a les idees perquè l'ànima unida accidentalment al cos. Un cop s'alliberi, podrà contemplar les idees. En canvi Descartes, opina que Déu indirectament ens proporciona un reflex de les idees.

ACTIVITAT 17: Text 7 de Descartes

2011-02-05T15:27:00.000-08:00

7. Demostració de l'existència de Déu: Meditacions metafísiques, 5a.

“Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idea d’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’una manera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, un argument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’un ésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea de qualsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, ho entenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò que demostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o d’aquell nombre. I per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquests dies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com ho han estat fins aquí les veritats matemàtiques.

(...) Com que en totes les altres coses estic acostumat a distingir l’existència de l’essència, fàcilment em convenço que l’existència també es pot separar de l’essència de Déu, i per tant, que es pot pensar Déu com a no-existent. Tanmateix, a aquell que para atenció amb més compte, li esdevé manifest que l’existència no és pas més separable de l’essència de Déu, del que ho és de l’essència d’un triangle la magnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes, o del que ho és de la idea de muntanya la idea de vall; fins al punt que concebre un Déu (és a dir, un ésser summament perfecte) al qual falti l’existència (és a dir, al qual falti alguna perfecció), no és pas menys contradictori que concebre una muntanya a la qual falti la vall.”

Idees principals
Descartes aplica el dubte metòdic per demostrar l'existència de Déu. Ell opina que tenim la idea de Déu a la nostra ment, tal i com tenim la idea de la geometria, de les matemàtiques. No dubta de les veritats matemàtiques, per la qual cosa no hauria de dubtar de Déu. Descartes parteix de la base que Déu és perfecte per afirmar la seva existència.

Títol: Déu és perfecte, existeix.

Anàlisi
Les matemàtiques són indubtables, perquè sen's presenten a la ment (al jo) de manera evident, clara i distinta. Això mateix passa amb la idea de Déu. Per tant és fàcil deduir, que si tenim la idea, existeix. Tot i això, Descartes dubta sobre l'existència de Déu, perquè no sempre una idea que estigui en la nostra ment existeix. Pot existir únicament en la nostra ment, però no en la realitat. Però, l'autor dedueix que Déu és un ésser perfecte, i que si no existís seria imperfecte, per tant no té altre remei que existir.

Comparació
Guillem d'Occam simplificava les teories, i en la demostració de Déu només confiava en la fe. Mentre que Descartes basa la seva teoria en el jo, en les idees que arriben a la ment.

ACTIVITAT 16: Text 10 de Descartes

2011-01-30T13:21:00.000-08:00

10. Hipòtesi del geni maligne: Meditacions metafísiques, 1a.

"Suposaré doncs que hi ha, no un Déu veritable, que és la font sobirana de la veritat, sinó cert geni maligne, no menys astut i enganyador que poderós, que ha emprat tota la seva indústria a enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són altra cosa que il·lusions i enganys, dels quals se serveix per sorprendre la meva credulitat. Consideraré que jo mateix no tinc mans, ulls, carn, sang, que no tinc cap sentit, sinó que crec falsament que tinc totes aquestes coses. Romandré obstinadament lligat a aquest pensament; i si, per aquest mitjà, no és pas al meu poder arribar al coneixement de cap veritat, si més no és al meu abast suspendre el meu judici. És per això que em posaré en guàrdia acuradament per no admetre en la meva creença cap falsedat i prepararé tan bé el meu esperit per a totes les astúcies d'aquest gran enganyador, que, per poderós i astut que sigui, mai no em podrà imposar res."

Idees principals

En aquest text Descartes dubta de tot allò que coneix fins aquell moment, tot el que li han ensenyat, i sobretot tot el que coneix a través dels sentits, ja que suposa que hi ha un èsser poderós que no és Déu, que li enganya. Per això, no admet cap creença com a certa, i no permet que res li sigui imposat. Descartes, abans d'arribar a conèixer passa pel dubte.

Títol: L'èsser enganyador

Anàlisi

Per arribar al coneixement, Descartes dubta de totes les veritats acceptades com a tal fins al moment. Dubta sobre les realitats matemàtiques, sobre el somnis i la vigila, i dubta també sobre la sinceritat de Déu. Però, Déu és summament bo, i per això no és ell qui ens enganya. Descartes suposa l'existència d'un altre èsser poderós, que ens enganya, que ens introdueix idees falses a la ment. Els sentits ens enganyen, perquè si algun cop ho han fet, ho poden fer sempre. El que coneixem a partir dels sentits, no és real, és una simple il·lusió imposada pel geni maligne. L'autor adopta una actitud d'incredubilitat davant les coses que hi ha al seu voltant, ja que considera que són enganys i falses visions. No dubta només del que veu, sent....sinó també d'ell mateix, de les seves mans, dels seus ulls. Decideix dubtar de tot, per lluitar contra l'astúcia d'aquell qui vol enganyar-lo, ocultant-li la realitat. D'aquesta manera, el geni maligne, no pot imposar-li res, ja que Descartes no accepta cap creença com a certa.

Comparació

Descartes no és l'únic filòsof que explica quelcom amb l'existència d'un èsser. Parmènides també va suposar la presència d'un èsser etern, perfecte, immutable. I no podem oblidar-nos de Plató, que va sorgir amb la idea d'un semideu, el Demiürg, com a causa ordenadora de tot.

ACTIVITAT 15: El temps va ser creat amb el món

2011-01-10T16:09:00.000-08:00

Idees principals
Aquest text apareix a les Confessions de Sant Agustí d'Hipona. En aquesta obra parla sobre la relació entre Déu i el temps. Explica que Déu va crear el temps, com va crear el món. Per tant, podem dir que el temps és posterior a la creació, abans no existia. A més, l'autor afirma que Déu és etern, el temps no passa per ell, sempre ha existit i sempre existirà.

Títol: L'origen del temps

Anàlisi
Sant Agustí d'Hipona va ser un filòsof africà convertit al cristianisme després d'haver llegit obres antigues. En la seva obra ens parla de Déu, de la creació, de l'origen del temps i de l'eternitat de Déu. Sant Agustí diu que Déu va crear el món, i alhora el temps, per tant abans no existia el temps. Per aquest motiu, Déu és etern, perquè Ell ha inventat el temps i aquest no passa per Déu. Per Déu no hi ha passat, ni futur, ni ahir, ni demà. El temps és doncs, part de l'obra creadora de Déu. Per aquesta raó, no podem preguntar-nos que feia Déu abans de crear el món

Comparació
Sant Agustí considera que Déu és etern, immutable i únic. Aquestes característiques ens recorden a l'èsser de Parmènides. Un èsser perfecte, esfèric, immutable, etern. Sant Agustí no és l'únic filòfof cristià i que parla de l'existència de Déu, Sant Tomàs també va demostrar la seva existència a través de diverses vies de coneixement.

ACTIVITAT 14: La demostració per la causa i la demostració per l'efecte

2010-12-27T18:38:00.000-08:00

PENDULO from dbr3d on Vimeo.

Idees principals
L'autor considera que hi ha dos tipus de demostracions: propter quid (per què?) i la quia. La primera es basa en la causa, el motiu, i la segona parteix de l'efecte, d'allò que és anterior. Sant Tomàs d'Aquino considera que partint d'un efecte es pot demostrar la seva causa, ja que l'efecte depèn d'aquesta. Així, explica St Tomàs l'existència de Déu.

Títol: Tot efecte té una causa

Anàlisi
Sant Tomàs d'Aquino va ser un filòsof del segle XIII. La seva teoria es basa en la demostració de Déu a través de cinc vies: la que es basa en el moviment, la de causalitat eficient, la de la contingència, la dels graus de perfecció i la del govern del món. Doncs bé, en aquest fragment St Tomàs demostra l'existència de Déu per mitjà de la causa-efecte. Afirma que partint d'un efecte qualsevol, en podem demostrar la seva causa. Un efecte mostra evidentment una causa. Sense causa no hi ha efecte. A més si existeix l'efecte, la causa ha d'existir. Com aplica això a l'existència de Déu? St Tomàs coneixem els efectes que ens demostren l'existència de Dèu.

Comparació
Sant Anselm també va proposar la seva demostració sobre l'existència de Déu. Però, aquesta, és ben diferent de la teoria desenvolupada per St. Tomàs. St Tomàs parteix d'el efecte per demostra la seva causa, mentre que St Anselm aplica una altra raó lògica, no podem imaginar cap èsser superior a Déu, per tant aquest ha d'existir.

ACTIVITAT 13: Crítica a Sant Anselm

2010-12-20T19:02:00.000-08:00

Sant Anselm desenvolupa la seva teologia en les obres Monologion i Proslogion. Aquesta darrera va ser molt influent sobre Descartes, autor que treballarem més endavant.
St. Anselm argumenta que Déu és l'èsser major sobre el qual res no pot ser pensat, i que existeix necessàriament, del contrari es podria concebre un altre èsser idèntic a ell. Aquest argument ha tingut moltes crítiques. Alguns dels qui el critiquen rebutjen la possibilitat de deduir l'existència d'un èsser a partir d'una simple definició. No per pensar una cosa, vol dir que existeixi, jo puc pensar que visc al Carib, i en realitat visc a Badalona. Pensar que visc a una platja paradisiaca, no em farà viure-hi. Kant afirma que pensar que Déu existeix, no el fa existir.

ACTIVITAT 12: Carta a Meneceu

2010-12-02T19:58:00.000-08:00

Idees principals

L'autor defensa en aquesta obra la teoria de l'epicureisme, que rep aquest nom gràcies a la figura d'Epicur. Hi trobem les teories epicúries sobre la vida la felicitat i el plaer. Epicur considera que hem de partir del plaer per arribar a la felicitat, ja que el plaer és el major bé de la naturalesa. L'autor rebutja el dolor i escull el plaer, per arribar al bé màxim.

Títol: El plaer és el camí de la felicitat

Anàlisi

Epicur va ser la figura més original entre els filòsofs antics. Les seves ensenyances s'orientaven cap al control i l'equilibri de la pròpia personalitat. Epicur mostra en aquesta obra la seva teoria que defensa plenament el plaer. L'autor considera que el plaer és el principi de la vida feliç. Per tant, el nostre objectiu és ser feliç i per ser-ho no importa la edat, anima tant a joves com a vells a aprendre filosofia.

Epicur parla de tres temes principals: la por al destí, als déus i a la mort. Del primer diu que tot i que estem determintats pels àtoms, som lliures. També assegura que els déus estan massa ocupats amb els seus afers com per preocupar-se de nosaltres. Per últim sobre la mort diu que no hem de patir ja que quan la mort i és nosaltres no hi som.

Un epicurista ha de ser feliç amb el que té i no ha de desitjar allò que no pot aconseguir, ja que li provocaria un dolor innecessari. Segons l'autor, de vegades hem d'acceptar el dolor present per evitar un dolor futur més gran. L'epicureisme es basa en que l'èsser humà tendeis al plaer i a evitar el dolor. El plaer ens porta cap a una vida més alegre. Per Epicur, la felicitat és assolir una tranquil.litat d'esperit, amb un plaer assenyat. Tots aquest valors, els intenta transmetre a Meneceu a través d'aquesta carta on el convida a reflexionar.

Comparació

Epicur identifica el plaer com a principi de vida, com a mitjà per assolir la felicitat. Per la seva banda els estoics, consideraven savi aquell qui aconseguia no deixar-se influir, aquell qui no sentia dolor. Amdues teories coincideixen en que la felicitat és establerta com a principi fonamental, i que s'ha de viure d'acord amb la naturalesa. Una diferència és que els estoics diuen que per ser feliç, s'ha de ser virtuós.

ACTIVITAT 11: Text 17 d'Aristòtil

2010-11-27T16:21:00.000-08:00

17. La virtut: Ètica a Nicòmac, B, 6, 1106a-1106b.

"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una de més petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."

Idees principals

Aristòtil parla en aquest text dels dos extrems, l'excès i el defecte. Afirma, que sempre hi ha un punt moderat entre aquests dos termes, un punt mitjà. Aquest terme està tany lluny de l'excès com del defecte. Considera que qualsevol entès, un savi, busca aquest punt i el tria. Quan algú es capaç de fer-ho, parlem d'un virtuós.

Títol: Vida assenyada

Anàlisi

Aristòtil, ens mostra la seva teoria sobre la vida virtuosa i el terme mitjà. Per viure bé, hem de trobar un punt intermig entre l'excès, allò que és massa i el defecte, allò que és massa poc. Aquest punt ha d'estar a la mateixa distància de l'excès que del defecte. Considera que el terme mitjà no és igual per a tots, així que aquell qui troba el punt mitjà, troba el seu propi. Un cop assolit aquest terme, el savi dirigeix totes les seves obres cap a ell, ja que com diu Aristòtil la virtut és més exacte i preferible que qualsevol altre valor. Finalment parla de la virtut moral, basada en passions i accions. En aquesta també hi ha l'excès, el defecte i el punt mitjà. Nosaltres som els que decidim buscar aquest punt d'equilibri, i aplicar-lo.

ACTIVITAT 10: Text 15 d'Aristòtil

2010-11-23T19:41:00.000-08:00

15. El moviment i la deducció del primer motor immòbil: Física, Η (llibre

VIII), 4-5, 255b35-256a20.

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Idees principals

L'autor dedueix el primer motor immòbil. Les coses són mogudes per una altra cosa. Però quina és la causa primera? L'autor aplica l'exemple del bastó. Un bastó mou una pedra, el bastó és mogut per la mà, i aquest per l'home. I l'autor es pregunta qui ha mogut l'home. Nega la possibilitat d'una cadena de motors infinita, perquè ha d'haver un motor inicial que no sigui mogut per cap altre, per tant, el primer motor immòbil.

Títol: La causa del moviment

Anàlisi:

Aristòtil mostra la seva teoria sobre el moviment. Quan quelcom es mou, el moviment ha estat provocat per alguna altra cosa. Aquesta altra cosa ha sigut moguda per una altra cosa externa, i així succesivament. Però l'autor es pregunta per aquell primer motor, aquell que no és mogut per cap altra cosa. Troba la necessitat de un motor immòbil, ja que és impossible que hi hagi una sèrie de motors encadenats infinitament. Aquest primer motor, és immòbil , no és mogut per cap altre cosa perquè es mou per ell mateix.

Comparació

Aquesta teoria sobre l'infinit moviment, ens pot recordar a la idea exposada per Zenó d'Elea. Tot i que aquest autor, era bastant més radical, ja que negava completament el moviment. Zenó deia que és impossible avançar, perquè si volem anar d'A cap a B, abans haurem de passar per C, i abans per D, i abans per E. Per tant, el moviment mai no és possible a causa de les infinites meitats que sen's presenten.

ACTIVITAT 9: Text 14 d'Aristòtil

2010-11-17T20:34:00.000-08:00

14. Acte i potència: Metafísica, Θ (llibre 9), 1051a4-15.

"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència, és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa la potència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com, per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."

Idees principals

En aquest fragment de la Metafísica, Aristitòtil insisteix en la importànica de l'acte per damunt de la potènoca. Explica que en les coses que tenen potència, també tenen la potència del seu contrari, i això ho mostra amb exemples. El que té la potència d'estar sa, també la té de no estar-ho. Per tant, els contaris poden ser possibles al mateix temps, però és impossible que es donin dos actes al mateix temps. No puc estar sa i

malalt

alhora.

Títol: L'acte per damunt la potència

Anàlisi

Aquest text el trobem en la Metafísica d'Aristòtil. En aquesta obra, ens mostra la teoria de l'acte i la potència. La potència és la possibilitat de ser quelcom o no ser-ho, i l'acte és la forma assolida. Per això Aristòtil diu que una mateixa cosa pot estar en potència de X i de no-X. Es pot tenir la potència d'estar quiet i la potència de moure's, pot moure's o estar-se quiet

. Però el que no pot ser, és estar quiet i

mogut alhora. Per aquest motiu dóna més importància a l'acte. L'acte no pot donar-se al m

ateix temps per dos contraris.

Comparació

Aquesta idea de èsser i no èsser la trobem també en la teoria d'Heràclit, qui defensa la lluita de contaris. Segons aquest autor, hi ha una lluita per la presència i la no presència. En termes d'Aristòtil es pot identificar clarament amb la potència. A més Heràclit, considerava que és impossible la manifestació dels contraris alhora. Com afirma en el text Aristòtil, és impossible que es manifestin dos actes alhora.

2010-11-15T20:49:00.000-08:00

Segon trimestre

ACTIVITAT 8: Plató II

2010-11-06T19:04:00.000-07:00

Text 7. El Demiürg com a causa ordenadora del món.

"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."

Idees principals
El text parla sobre la idea de la causa ordenadora, anomenada Demiürg per Plató. El Demiürg o artesà és allò que es basa en un model i realitza una obra el més bella possible. No es pot crear res, a partir de quelcom imperfecte, ja que el resultat mai no podria ser bell ni perfecte. Per tant, el Demiürg pren el bé com a model de les idees. L'autor argumenta que seguint aquesta teoria el nostre món és la imitació d'un món perfecte.

Títol: El gran pastisser còsmic

Anàlisi del text
Aquest text forma part del Timeu, que pertany als diàlegs de bellesa. En aquesta obra es parla s'obre l'origen del cosmos, del món, del univers.
Plató anomena Demiürg allò que posa ordre a la matèria, que ordena el món. El Demiürg és com un artesà que agafa un motlle (idees) per fer pastissos (matèria). Tot i que es basa en "receptes" perfectes, cada pastís surt diferent, i cap és perfecte.
Segons l'autor, tot té una causa, i les causes venen donades per la necessitat. Aquesta idea va ser desenvolupada per Aristòtil més endavant.
El Demiürg contempla les idees i les pren com a paradigma, ja que el que vol produir ha de ser necessàriament bell. Les idees serveixen com a font d'inspiració.
En el cas de que es fixès en un model no etern, no podria ser bell. El món és bell i intenta posar forma, per això la bellesa i la bondad s'identifiquen.(kalokagathia)
Per tant, el model etern està inspirat en el bé. Plató diu que el món és la cosa més bella de les coses que han nascut, tot i ser imperfecte.
El Demiürg és considerat el més perfecte de les causes, les idees són captades per la raó. Diem que les imatges són còpies de les idees, que són els model d'ordre

Comparació
Els atomistes i Plató coincideixen en que les coses succeixen per necessitat. Per una banda, Plató diu que tot té una causa, i els atomistes creuen que els moviments dels àtoms eren necessàris, ja que havien de ser així.
A més podem comparar el Demiürg amb el nous d'Anaxàgores, que era el que provocava el moviment del cosmos, i construia les coses sensibles.
Per acabar, comparem la idea de Plató amb el logos d'Heràclit; el logos és la intel.ligència que dirigeix i ordena, per aportar armonia a la lluita de contraris

ACTIVITAT 7: Plató I

2010-11-05T22:08:00.000-07:00

II. Aspectes ontològics de la teoria de les idees

Text 5. La naturalesa de les idees (Fedó, 78)

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?

- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Idees principals

En aquest fragment de Plató, Sòcrates es pregunta si la realitat és quelcom que es sotmet a canvi o si pel contrari es manté sempre igual. A més, afegeix conceptes d'idees com ara la bellesa o la igualtat per formular la mateixa pregunta sobre la possibilitat de canvi. Sòcrates s'interessa per saber que dirà Cebes a la pregunta sobre si les idees presenten sempre la mateixa forma. Cebes contesta que la realitat sempre és idèntica.

Títol: La realitat de les idees

Comentari

Sòcrates considera que les idees i els conceptes existeixen per si mateixos, independentment de
les coses sensibles. La realitat està sempre present en les coses, és quelcom invariable, ja que les idees formen part del món intel.ligible. Els conceptes com ara la bellesa o la igualtat existeixen per si mateixos. Són simples models, paradigmes que ens serveixen per asignar objectes. Tot i que el cànon de bellesa pot patir un canvi, la idea de que quelcom és bell existeix i es manté sempre present, sense patir cap canvi. Per tant, els ideals de bellesa poden ser variables, pero l’essència no varia. Aquesta idea d’un món intel.ligible s’apropa a l’èsser de Parmènides. Plató distingeix entre allò invisible de la realitat visible. Considerava les idees com a pròpies del món intel.ligible, ja que no les podem percebre. A més aquest és universal, de manera que és vàl.lid per a tothom, inmutable, etern i necessari, jaque no pot ser d’una altra manera. Per tant es nega a la teoria d’Heràclit, sobre el canvi. Per altra banda distingeix les formes, allò que correspon al món sensible i que ens ve donat pels sentits. En aquest argument, si que hi ha una relació amb Heràclit. Les idees són present a les coses i les coses sempre tendeixen a les idees. Per tant les idees es prenen com a model per donar lloc a les coses. Tornem al concepte de bellesa: la idea és sempre la mateixa, a partir d’aquesta idea observem coses belles, que poden canviar segons el subjecte. Finalment cal dir que les idees i la realitat existeixen objectivament, fóra de la veritat

ACTIVITAT 6: El mite de la caverna

2010-11-02T21:43:00.000-07:00

Per Plató una de les maneres d'arribar al coneixement és la reminiscència. Aquest mètode consisteix en recordar, l'ànima és qui recorda, qui no oblida. Els records són manifestats en forma d'idees innates, aquelles que no hem d'aprendre. L'ànima sobreviu independentment del cos, per això intenta continuament deslliurar-se del cos. Quan ho aconsegueix, es produeix la mort. L'ànima aconsegueix contemplar les idees tant com són. Plató distingeix dos mons: el món sensible i el món intel.ligible. Durant l'etapa que ànima i cos són una única unitat, només accedeix al món sensible. Tot ens ve donat pel sentits, per tant, mai no podem conèixer la veritat absoluta. En canvi, quan l'ànima s'allibera de manera progressiva aconsegueix arribar al món intel.ligibles, on es troben les idees. És fàcil preguntar-se com pot ser que si els filòsofs sabien que la veritat estava desprès de la mort, no es suicidaven? Doncs bé la seva tasca era educar i guiar a la resta dels homes.

Plató ho explica a travès del Mite de la Caverna del llibre V11 de La República. Aquest mite està ple de simbols, que són els següents:
− El mite en si és el pas del món sensible al intel.ligible. Per tant el camí per conèixer.
− Les ombres són les idees dels objectes reals. Són imatges que a travès dels sentits creiem que són així, ja que no coneixem la veritat
− El mur és allo que no ens permet veure la realitat. Simbolitza el cos, ja que és simple matèria que no permet a l'ànima contemplar les idees.
− Els objectes són les idees tal i com són, la veritat absoluta i universal.
− Foc: allò que ens ajuda a descobrir les coses tal i com són. Simbolitza un principi ordenador, que pot estar relacionat amb el Demiürg (veure ACTIVITAT 8)
−La pujada simbolitza el dificultós pas de les coses a les idees, la vida.
− El Sol és el bé absolut, la veritat universal, el principi de coneixement.
− L'intent de matar al presoner representa la mort de Plató al intentar mostrar el camí vertader
− El governant perfecte és aquell que sap governar, és bon filòsof i savi

Aquí deixo un video amb l'explicació del mite!

ACTIVITAT 5: La ignorància socràtica

2010-11-01T20:35:00.000-07:00

"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.» Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de molts altres uns enemics meus."

La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates,21 b-e

Idees principals
En aquest fragment Plató defensa al seu mestre (Sòcrates) de les acusacions que va rebre. Plató exposa com per mostrar que no podem assolir la saviesa total, Sòcrates va aconsegui l'odi de molta gent, crítiques i una condemna a mort.
El mestre no és considerave el més savi, tot i que n'era conscient del que opinava la resta. Sòcrates no es considerava el més savi, perquè hi ha moltes coses que no sap, i per tant no pot saber la veritat.

Títol: El perill de cercar la veritat

Comentari de text
Plató fa un homenatge a Sòcrates, després del que el condemnessin a mort.
L'Oracle havia proclamat a Sòcrates com el més savi. Ell es preguntava com podia ser, si no en tenia consciència. Sòcrates busca la saviesa, i la admira.
Per tant, volia saber perquè ell era el més savi. La seva intenció era trobar la veritat del oracle a travès de formular preguntes a un home savo. Sòcrates es dirigeix al poble en tot moment.
El mestre aplica la ironia socràtica, fa veure que és un ignorant fins que l'interlocutor es contradiu, ja que ell opina que partint de la ignorància es pot progressar. Va parlar amb un savi, que parlava molt bé i no deia res. Aquest es creia que ho sabia tot, però en realitat no sabia res ja que no era conscient dels seus límits. En canvi, Sòcrates si que sap quins són aquests límits i té consciència d'allò que no sap. Es considera a si mateix un ignorant perquè pot crèixer en el saber, té tendència a saber
Si coneixes la teva ignorància, ets més savi que aquell que es creu savi.
Al veure que aquell home no era tant savi com creia, i que ell era inclòs més savi, va anar a buscar un altre. Però es va trobar amb la mateixa situació. Demostrant que aquells no eren tant savis com es pensaven. Sòcrates va guanyar uns quants enemics. Va ser condemnat a mort. Davant d'aquesta injustícia, Plató li va fer aquest homenatge.

Comparació
Plató era deixeble de Sòcrates per la qual cosa, compartien moltes teories en comú.
Sòcrates criticava la manera d'actuar dels sofistes, ja que aquest dominaven més l'art oratori que o pas els seus coneixements. A més criticava la idea de transmetre el coneixement a canvi de diners, perquè considerava que els movia l'interès econòmic més enllà del coneixement

ACTIVITAT 4: Parmènides

2010-11-01T19:30:00.000-07:00

Text 7 de Parmènides

Idees principals Parmènides exposa que l'èsser és etern i que ha de ser o no ser. No pot nèixer ni morir, ja que és mante sempre continu i únic. A més defensa que el no èsser no és, ni pot ser pensat, ja que si fos pensat, seria. D'aquesta manera s'oposa radicalment a la idea de canvis, i assegura que només es pot accedir a la veritat a través de la raó.

Títol: ésser o no ésser

Comentari del text Pàrmenides defensa l'eternitat de l'èsser, ja que és indivisible, continu, esfèric, inmovibe. Per l'autor, nomes hi ha un discurs veritable: l'èsser és absolut, el tot. No ha estat ni serà mai, ja que és present i continu. D'altra banda el que no és, no pot ser dit ni pensat. Allò que no existeix, mai ho podem pensar. Parmènides afirma que del no res, no pot sortir res. Del que no és no hi ha res que el faci nèixer: del no res no sorgeix res.Per tant, del no esser no pot sorgir l'èsser, així que no és. És a dir, o és o no és. Per l'autor el no èsser és una via inmpensable, a la via de l'èsser nomes s'accedeix per mitjà de la raó, ja que és la via autèntica, la de la veritat Permènides considera que la justícia estableix l'ordre, manté l'equilibri i la perfecció de l'èsser. La justícia és quelcom que no permet fer-se ni destruir-se.

Comparació Parmènides defensa l'eternitat de l'èsser, en canvi Heràclit afirma la lluita de contraris, la lluita entre la presència i la no presència. Aquest defensaria una lluita entre l'èsser i el no èsser, mentre que Parmènides opina que el no èsser simplement no existeix, per tant el no èsser ha de ser continu. Tot i això Heràclit defensa que hi ha quelcom en el canvi que no canvia, el logos, la raó universal.

ACTIVITAT 3: Comparació de diferents autors

2010-10-27T18:05:00.000-07:00

Similituds i diferències entre Empedòcles, Anaxàgores i Demòcrit

Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són filòsofs presocràtics que tot i tenir idees diferents, tenen punts en comú. Primer apareix la idea de que no hi ha mort ni naixement, que es defensada tant per Empèdocles com per Anaxàgores. Aquest últim defensa que a partir d'allò que existeix s'originen combinacions i reparacions. Aquesta idea també va ser defensada per Empedòcles ja que ell defensava l'arkhé múltiple basat en els quatre elements (aire, foc, aigua, terra). Segons ell, aquests elements s'uneixen i se separen, i d'aquí parteix l'ésser. Segons l'autor són les arrels del tot, no hi ha res sense aquests elements, ja que són la base del tot, el principi. Tal i com defensava Heràclit amb la seva teoria sobre la lluita de contraris, Empèdocles suggereix que l'amor i l'odi són les dues peces bàsiques que equilibren el nostre món. Són dos principis oposats que expressen l'origen d'allò que uneix i desuneix la naturalesa. Per altra banda, Anaxàgores afirma que tot està en el tot, que els éssers es descomposen en una espècie de llavors anomenades homeomeries que determinen com és aquell ésser. Per tant tots els individus comparteixen les mateixes llavors, la mateixa base, però en cadascú s'expressa o predominen unes llavors concretes, que els fa diferents. Aquest autor comparteix amb Parmènides les característiques d'èsser: segons ell les llavors són eternes, inmutables i no tenen moviment. Més endavant Leucip va afirmar que hi ha infinits elements (àtoms), que es pot comparar amb el que deia Anaxàgores. Però va ser Demòcrit qui va dedicar més temps a la teoria atomista. Toi i afirmant que l'èsser és etern i inmutable, també va afegir que està dividit en múltiples e infinits àtoms. Els àtoms no són percebuts pels sentits sinó per la ment, igual que l'èsser de Parmènides.

ACTIVITAT 2: Heràclit i Parmènides

2010-10-25T11:57:00.000-07:00

1.Text d'Heràclit

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Idees principals

L’autor considera que el foc és el principi de totes les coses, per tant diem que és el seu arkhé. Heràclit defensa l’eternitat del cosmos, ja que no pot ser creat ni destruit.

Títol: El foc com a principi de tot

Comentari del text

Segons Heràclit l’univers no ha estat creat, per tant no potser destruit. El cosmos és etern, i el compara amb el foc, que per a ell és el principi universal. El foc és sempre viu, per tant és etern.En aquest fragment Heràclit parla del cosmos. A més fa referència a la lluita de contraris: la lluita per la presència i la no presència

2.Text de Parmènides

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquell qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu"

Idees principals
Parmènides defensa l'eternita de l'èsser, i que allò que és i pot ser pensat ha de ser. A més argumenta que a travès dels sentits no podem obtenir la veritat, per tant l'unic camí possible és la via de la veritat.

Títol: L'eternitat de l'èsser

Comentari de text

Parmènides afirma que allò que pot ser dit i pensat ha de ser. A més afegeix amb cert to irònic que a travès dels sentits no podem assolir la veritat, tan sols una simple opinió. Per tant els sentits ens enganyen, i la única manera d'arribar a la veritat és la via en la que no intervenen els sentits: la via de la veritat. Aquells qui no segueixin aquesta via, mai no contemplaran la veritat universal. Per acabar diu que aquells qui segueixen la via d l'opinió consideren que l'èsser i el no èsser són el mateix

3. Comparació dels dos textos

Els dos autors defensen teories molt contaries. Per una banda Heràclit defensa la lluita de contraris, el canvi. Mentre que Parmènides defensa l'eternitat, negant així el canvi. Heràclit destaca el foc com a principi del tot, per la seva part Parmènides no té cap arkhé, simplement defineix les característiques de l'èsser i del no èsser. L'èsser és etern, inmutable, inmovible.

ACTIVITAT 1: Anaximandre

2010-10-23T06:42:00.000-07:00

"El principi (arkhé) de totes les coses és l'indetermintat àpeiron. Ara bé, allà mateix on hi ha generació per a les coses, allà es produeix també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les culpes unes a d'altres i la reparació de la injustícia, segons l'ordre del temps".

Text d'Anaximandre de Milet(611-546 aC)

Idees principals
Anaximandre de Milet va transmetre una idea diferent sobre l'ordre del cosmos, del tot. Considerava que la causa de qualsevol cosa és aquella mateixa cosa. Per tant, qualsevol principi és l'element principal de la causa del començament i del final. És a dir, la mort i el naixement venen donats per la mateixa causa.

Títol: L'etern retorn

Comentari Anaximandre basa la seva teoria en un principi abstracte que l'anomena àpeiron. No és més que un fons indeterminat d'on surt tot. Els éssers vius neixen d'un principi etern, que és l'àpeiron. La idea principal d'aquest concepte és l'etern retorn, es repeteix el mateix infinites vegades: tot sorgeix a l'àpeiron, tot torna a l'àpeiron. Gràcies a l'àpeiron es dissolen les injustícies, ja que es produeix una lluita de contraris entre la injusticia i la justícia, el ser i no ser. Aquesta lluita és contínua, però sempre arriba a l'estat inicial. L'autor basa aquesta idea com a causa d'equilibrar el desorde i establir un nou ordre tant en la natura com en la raó.

Comparació
Anaxímandre va ser discípul del primer filòsof reconegut: Tales de Milet. Ambdós, defensen la idea d'un sol principi. Per una banda, Tales afirma que l'aigua és el principi de tot, l'element principal que consitueix totes les coses, l'aigua és vida. Mentre que Anaximandre intenta explicar l'ordre del cosmos amb la seva teoria sobre l'àpeiron.

(LA LLUITA DE CONTRARIS)

NOVA ETAPA

2010-10-23T06:11:00.000-07:00

La platja, les nits d'estiu, llevar-se tard...les vacances van acabar ja fa temps. Ara comença per a tots nosaltres un nou curs, que alhora, és la fi d'una gran etapa. Una etapa que per a molts de nosaltres ha durat casi catorze anys.
Molta gent diu que els anys d'escola, mai s'obliden. I jo estic completament d'acord. En aquesta escola ens hi hem passat la major part dels nostres dies, i hem viscut tota mena d'experiències. Però ara toca afrontar l'últim any de curs. Mai he pensat com seria arribar a aquest punt, i la veritat és que se m'ha passat volant, la ESO ha passat pel meu davant i jo ni m'he adonat.
Cada cop estem més aprop de deixar l'escola, que és com casa nostra, i cadascú prendrà un camí diferent. Les vides que fins ara hem estat compartit, es separen.

ACTIVITAT 27: POWERPOINT TEMA 11

2010-05-29T15:12:00.000-07:00

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from raquelsuarez.

ACTIVITAT 26: Comentari de text (Epicur)

2010-05-29T02:43:00.000-07:00

DOC.5
CÀLCUL DELS PLAERS I ELS DOLORS

Felicitat: suma i resta

L'autor afirma que les nostres decisions depenen de les seves conseqüències. De manera que si el resultat és dolorós, triem un altre camí que ens beneficïi més. Segons Epicur la felicitat consisteix en el bé calculat.

Les nostres decisions les desitinem a no patir dolor (ni físic, ni psicològic). Per això Epicur, tracta el plaer com el bé primer, perquè és la base de la nostra felicitat. Aquest bé és el punt de partida de les nostres eleccions i rebutjos.
Tot i això no sempre triem tots els plaers, perquè alguns poden resultar dolorosos amb el pas del temps, per aquest motiu evitem determinats plaers. També escollim i preferim alguns dolors o mals concrets, ja que podem saber amb certesa que després de patir-lo gaudirem d'un plaer major.
Per això Epicur considera que la felicitat és la suma de plaers i la resta de dolor.
Tal i com comenta en el text, és un càlcul de d'allò útil i d'allò inconvenient, tenint sempre en compte el que és millor per a un mateix.

Aquest concepte de felicitat com a plaer o hedonisme, és defensat per: l'epicurisme i l'utilitarisme.
Ambdós consideren que els homes busquen plaer i fugen de dolor, i que la intel.ligència ens serveix per calcular el màxim plaer possible. L'hedonisme es basa en que no tots els plaers s'han d'escollir ni tots els mals s'han d'evitar.
Per una banda l'epicurisme consisteix en el gaudi ben calculat, és a dir, és savi aquell qui sap organitzar-se calculant el nombre màxim de plaers al llarg de la seva vida.
En canvi l'utilitarisme defensa que els ésser humans tenim uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.
La diferència principal és que l'epicurisme és individualista, basat en la felicitat d'un mateix, i l'ultilitarisme intenta arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre possibles d'èssers vius.
Trobem aquest últim en el sistema democràtic.

ACTIVITAT 25: Reportatge sobre Sartre

2010-05-23T04:58:00.000-07:00

Preguntes:

1. A quin moviment va pertànyer?
Existencialisme

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
Creu en la llibertat absoluta (indeterminisme). Segons Sartre som èssers absolutament lliures i que estem condemnats a ser-ho.

3. On va estudiar?
A l’École Normale Supérieure de França.

4. Nom de la seva amant oficial.
Simone de Beauvoir

5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia de Husserl

6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Que existeix però podria no haver existit. Considera la vida absurda, ja que no té sentit

7.Títol de la novel.la més important
La nàusea

8. L'existència té sentit?
No, l'existència és el que tu fas d'ella ja que el món és absurd, i ets tu que li dóna sentit.

9. Com es titula la conferència de Heidegger?
Què és la metafísica?

10. Títol de la seva revista
Les Tempes Modernes

11. Posició sobre Déu.
L'èsser humà és totalment lliure, per la qual cosa Déu no existeix

12. Què vol dir "l'infern són els altres"?
Els altres ens investiguen i ens fan sentir condicionats, malament.

13.Com es titula el llibre que marca la seva incursió al marxisme?
Crítica de la raó dialèctica.

14.Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el va rebutjar per qüestions étiques: l'èxit és el fi de la llibertat

15.Per què va ser un inspirador de la revolta del 68?
Perquè estava en contra de l'opressió de l'estat.

16. Títol de diari extremista que va dirigir
La cause du peuple

17.Què vol dir "revolució perpètua"?
Que està en contra de l'establert, és una revelació que no s'acaba mai

18.Que opinava sobre el terrorisme?
Que era la bomba atòmica dels pobres

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Consisteix en posar en subte tot allò que t'han ensenyat

20.Què vol dir que era una bruixa ética?
Orientava a la gent tant en les seves tries com en les seves eleccions.

ACTIVITAT 24: Definicions tema 9

2010-04-30T11:33:00.002-07:00

ELS FONAMENTS DE L'ACCIÓ MORAL

-Temperament:
conjunt de sentiments i passions díficil de modificar

-Inmoral:
acció desviada respecte el bé. És inmoral aquell qui diferencia entre el bé i el mal i tria el mal.

-Virtut:
hàbit que ens predisposa a obrar bé

-Consciència moral:
capacitat que ens permet distingir entre el bé i el mal.

-Responsabilitat:
capacitat de respondre de les nostres accions

-Llibertat externa:
manca de coacció externa

-Llibertat interna:
manca de coacció interna

-Condicionament:
manca de la llibertat absoluta, la llibertat ens fa responsables dels nostres actes.

-Destí:
llei que regeix l'univers, tot succeix fatalment.

-Determinisme genètic:
el nostre codi genètic determina les nostres accions vitals

-Determinisme físic:
es basa en que tota causa té un efecte, i tot efecte ve donat per una causa.

-Determinisme econòmic:
el comportament el determina la classe social a la qual pertanyem.

-Existencialisme:
l'existència és anterior a l'essència, és a dir, primer existim i desprès ens fem

-Indeterminisme:
afirmació radical de la llibertat

-Racionalitat econòmica:
elegeix maximitzar beneficis, i alhora minimitzar costos

-Autonomia moral:
el subjecte es dóno la llei a si mateix

-Nivell preconvencional:
és just allò que satidfà els interessos

-Nivell postconvencional:
s'hi distingeixen les normes de la societat i els principis morals universals

-Lògica de l'atenció:
desenvolupar el sentit de resposabilitat i compassió per aquells qui ho necessiten

-Principi de responsabilitat:
assumir responsablement les nostres accions per poder deixar a les generacions futures un món millor

ACTIVITAT 23: Un dilema hipotètic

2010-04-30T11:33:00.001-07:00

pg. 189

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
El fi no justifica els mitjans. Normalment podem triar diferent mitjans per aconseguir el nostre objectiu, i som lliures en aquesta decisió. Però en aquest cas Heinz no pot triar i per arribar al seu fi ha d'actuar contra la llei, és a dir, haurà de robar el medicament per la seva dona.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi?
En realitat Heinz no té una responsabilitat directa, però el principal problema és la consciència moral. Ell haurà d'actuar tal i com ell cregui que és la manera correcta de fer-ho, tant si l'estima com si no. Però per altra banda, quan la relació no és tan estreta, la probabilitat de que Heinz actui contra la justícia disminueix

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
El que podria fer actuar a Heinz així és l'afecte cap a l'altra persona, però com en aquest cas seria nul, no hauria d'haver cap impuls o interés que el faci actuar d'aquesta manera.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Les persones tenim un valor absolut, per aquest motiu, qualsevol cosa que es faci per salvar una vida és insuficient.

-El fet que Heiz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Tot això no justifica el fet de robar, però si que sovint la dignitat, el valor o la responsabilitat de cadascú ha d'estar per sobre de la llei. Robar és un delicte que et pot portar a molts anys de presó, però saber que podias haver actuat d'una altra manera per salvar una persona et porta a un càstig major: càrrec de consciència. Igualment hem d'intentar anar d'acord a la llei, per poder conviure tots en pau

A continuació veurem el trailer de la pel.lícula The Box, on una parella haurà de decidir si morirà una persona extranya a canvi de que ells rebin una gran quantitat de diners...

ACTIVITAT 22: Comentari de text (Sèneca)

2010-04-30T11:32:00.000-07:00

pàg.183
Doc. 7
L'home artífex de la seva pròpia vida

L'ésser invulnerable

Sèneca afirma en aquest fragment que és el mateix viure segons la natura que segons el destí, perquè considera que les nostres facultats corporals i les aptituds tenen un fi, no són eternes.
L'home ha de ser l'únic propietari de la seva vida i de si mateix, i és ell qui ha de saber enfrontar-se a les adversitats del destí, sent així artífex de la seva pròpia vida

L'autor exposa en aquest fragment que el destí i la natura es troben íntimament relacionats.
L'home adopta determinades facultats que li venen donades per la naturalesa, però al mateix tempps aquestes facultats desapareixen a causa del destí. La tasca de l'ésser humà és saber controlar cada nova situació que li aporta el destí, sent invulnerable a causes externes. Per això ha d'estar preparat a aquestes diferents situacions, i ha de ser l'únic responsable de si mateix.

Sèneca considera que l'ésser humà és lliure de decidir i triar diferent eleccions, tot i que d'alguna manera el destí pot guiar la seva vida. Aquest concepte és semblant a l'indeterminisme de Sartre, que es basa en la llibertat absoluta de l'home, ja que inclòs quan no triem estem triant no triar. Però Sartre no parlava del destí ni de forces sobrenaturals com Déu, en canvi Sèneca considera el destí tant important com la naturalesa

ACTIVITAT 21: Exercici sobre raons

2010-04-30T11:08:00.000-07:00

pg.154
2. Fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

-Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en les que creu.
BONA,ja que el seu vot té un argument amb valors

-Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial, ni per vendre gelats. DOLENTA, ja que aquest sentit no és necessari per ser delegada

-Nèstor:Em moro per votar-la, es guapíssima!
DOLENTÍSSIMA, l'aspecte físic no té cap paper davant d'un càrrec com aquest

-Rosanna:Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
DOLENTA, perquè això no significa que no ho vagi a fer, ja que segurament mai no ha tingunt la oportunitat

-Roser: No ha d'esperar a que la gent li digui el que ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA, és un bon argument que la persona que representi la classe tingui iniciativa pròpia.

-Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa gens el que pensen els altres.
BONA, és bon argument si actua segons les seves pròpies decisions, sense que algú altre les pugui manipular

-Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
DOLENTA, està molt clar, que no és un valor amb fundaments. Què importa el color dels mitjons? És un aspecte sense importància.

-Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina't què s'ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
MEDIOCRE, potser li diuen Anna des de petita o es un diminutiu o qualsevol cosa. Però no és un argument per estar-hi en contra, tot i que pot haver-hi gent que perdi la confiança per aquest detall.

ACTIVITAT 20: Raons

2010-04-30T08:37:00.000-07:00

pg.155

1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres

-Filla: Mama, per què he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
-Mare: No t'adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
És una raó clarament dolenta, pel simple fet que mostra un to masclista. Tot i que es veu prou clar, que no es un motiu suficient, la discriminació que pateix la dona a causa de l'actitud masclista d'algunes persones, es vigent avui dia a la nostra societat.

-Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
-Joan: Perquè em porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
És díficil triar si és o no una raó amb suficient valor, ja que no és ni bona ni dolenta. Per tant la calificaria en mediocre. Per en Joan és una bona raó, pero potser per la Maria és simplement una tonteria o casualitat. En aquest cas, en Joan relaciona els resultats amb la sort, cosa que es discutible.

-Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó de l'atac ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
Aquest enunciat és interesant, ja que si la raó es bona o no depèn de com es miri. Per una banda, en general els atacs no són justificables, però en aquest cas l'atac el justifica el fet de que Transilvània del Nord acumulava tropes, és a dir, presentava intencions d'atacar. Però tambè, podríem pensar que potser hi hauria la possibilitat de que no es produís l'atac, per tant l'atac no seria justificable.

-Mare: Perquè t'ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
-Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla!
I ens vam graduar el mateix dia!O no?

Aquesta és una raó totalment bona, que s'argumenta amb un to molt enginyós. Sovint donem per suposades realitats com aquestas, però amb una mica d'enginy podem donar un bon argumenent.

ACTIVITAT 19:Fal·làcies

2010-04-30T07:51:00.000-07:00

pg.153

3. Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres, per tant existeixen. Aquest és un argument fal·laç basat en la ignorància, és a dir, argument ad ignoratiam. Ningú ha demostrar que els extraterrestres no existeixen, per tant no es pot demostrar que és fals, i automàticament és cert.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen. No és un argument fal·laç, ja que com no hi han proves que demostrin que no existeixen, hi ha la opció (probablement) de que existeixin. Deixaria de ser un argument no fal·laç, si en lloc de dir probablement, ho afirmessim o neguessim

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. En aquest
cas, el motiu i la pregunta tenen el mateix significant, per tant, no ajuden a aconseguir un objectiu prou clar. Ens trobem doncs, davant d'una fal·làcia defensada per un argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat. Aquest argument és clarament fal·laç, ja que es basa en la certesa de que quelcom es veritar pel simple fet de que tothom ho creu.És el que es coneix com argument ex populo.

-No et fïis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Aquest argument es considera una fal·làcia, perquè no ataca l'argument sinó la persona. Aquest tipus de fal·làcia es defensada per l'argument ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Aquesta fal·àcia es basa en l'ataca argumentatiu, que intenta rebatre les raons de l'altra(seguir estudiant) fent-li saber que té el mateix problema(deixar els estudis) que intenta corregir. Aquest argument s'anomena tu quoque, i és cert que a vegades aquest argument pot tenir valor en un context concret.

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentarl-lo i això no pot ser. Per tant és millor, no atendre les seves peticions des del principi. Aques tipus d'argument estan basats en l'anomenat efecte dominó o pendent relliscós. En aquest cas, s'afirma que si un cop li fas cas, sempre ho fará, i les proves que hi aportes són de molt poc valor. Aquest enunciat dedueix una situació de causa-efecte, sense arguments prou valids

-S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Aquest enunciat és fal·laç, perquè defensa que quelcom ha passat pel simple fet de desitjar-ho. La conexió entre A-B és incoherent, poc probable i no mostra proves, perquè no les pot mostrar. Per tant és l'argument de la causa falsa, l'error de l'argument consisteix en establir una conclusió causa-efecte sense base empírica suficient.

ACTIVITAT 18:Definicions

2010-02-19T14:39:00.000-08:00

TEMA 6: La cultura

♦Animal cultural: L’ésser humà és un animal peculiar, que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió...

♦Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria (egoisme ètic), cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

♦Sociabilitat natural (segons Aristòtil): necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

♦Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

♦Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

♦Antropologia cultural: És l’estudi de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.

♦Socialització primària: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

♦Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. ♦Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

♦Subcultura: maneres i nivells de viure una mateixa cultura

♦Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica .

♦Nous moviments socials: manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans (Internet, xarxes socials...).

♦Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

♦Racisme: defensa l’existència de races superiors i races inferiors.

♦Aporofòbia:consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

♦Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

♦Relativisme cultural: analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

♦Universalisme: hi han valors universals i una moral per a tots les cultures.

♦Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

♦Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa, si´nó que estableix un contracte.

ACTIVITAT 17: Com poden conviure diferents cultures?

2010-02-19T07:45:00.000-08:00

Per poder conviure diferents cultures en un mateix territori s'hauria de partir del respecte a les altres cultures, és a dir, a les que són diferents de la pròpia.

L'objectiu ha de ser clar, totes les cultures tot i que són molt diferents haurien de trobar-se en condicions d'igualtat. No es pot oblidar la complexitat de mantenir una relació cordial entre diverses cultures i per això la millor manera d'aconseguir aquesta igualtat, es promoura el diàleg. Tal i com defensa l'universalisme. Aquesta hauria de ser la meta de la nostra societat pluralista, i ha d'estar sempre present. De manera que hem d'escoltar i deixar-nos explicar, per poder comprendre les cultures diferents a la nostra. És cert que no s'arribaria a un acord total, ja que hi ha cultures que, sota el nostre punt de vista, violen els drets de l'home. Però aqui es troba el diàleg, des del respecte, hem de fer entendre a les altres cultures perquè nosaltres no creiem que certes actituds siguin les correctesm però també hem d'escoltar els seus argument, fins a arribar a un punt en comú. No es pot permetre que una cultura s'imposi, sinó l'objectiu d'igualtat no es compliria.

La convivència s'ha de basar en un intercanvi de respecte, i crec que d'alguna manera aquest respecte s'està establint poc a poc. No costarà tant aconseguir un equilibri que ens compensi a tots, però sempre hi haurà gent amb una mentalitat radical o fins i tot amb actitud etnocentrista que no accepti la naturalitat de la nostra societat multicultural.

ACTIVITAT 16: Comentari de text (L.Ranciero)

2010-02-19T07:24:00.000-08:00

pàg.130
DOC.6
LA CIUTAT, FONT DE CIVILITZACIÓ

-Què entén l'autor per "civilització"?
Entén com a civilització allò que domèstica l'humà, fins al punt de fer-lo sociable, per mitjà del diàleg i la varietat.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
La ciutat és la font de la culura i l'instrument socialitzador. En la ciutat conflueixen diferents cultures i que aporten un encreuament d'idees, que domestica el salvatgisme de l'home i el moralitza.

-Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents i indica quina ha estat la seva contribució.

Jerusalem, en l'àmbit religiòs.
Roma aportant moviments culturals com l'Humanisme
Atenes va tenir un paper important en el desenvolupament de la democràcia
Japó, en l'ambit de l'economia

ACTIVITAT 15: Comentari de text (Montagu)

2010-02-19T07:22:00.000-08:00

pàg.129
DOC.5
LA CULTURA COM A MANERA DE VIURE

1.Idees principals
Segon l'autor, la cultura és la única manera que te l'home per situar-se en el món, ja que aquesta tant la manera de viure d'un grup determinat com el conjunt d'idees organitzades per un grup.

La cultura és creada per l'home, i dins d'ella l'home s'educa. Montagu considera que la cultura és l'eina que fem servir per millorar la societat, ja que estén més possibiilitats vitals.

2.Posa-li un títol
La clau és la cultura

3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l'obra d'Ashley Montagu, "Homo sapiens: dos millones de años sobre la Tierra". L'autor defensa que no hi ha altra opció que viure dins d'una cultura, i que aquesta ha sigut creada pel mateix home.

Montagu exposa que la cultura s'imposa per sobre del medi físic, i que forma part de la identitat d'una societat, de manera que no s'imposa a la vida si no que és una necessitat. Segons el text, la cultura és el que fa que un grup determintat manifesti unes idees, eines i serveis en comú, i que seran acceptades com a pròpies. Aquest conjunt d'artefactes, en el cas de quelcom material, idees o creences és el que més tard farà caracteritica la cultura. Per dir-ho d'alguna manera, la cultura és com una clau que ens obre el món.

4.Comparació amb altres teories.
L'autor ha exposat que no la cultura és l'únic estil de vida. Però en la societat hi han grups que es rebel.len contra la cultura establerta i presenten nous models de cultura.Per exemple: skins, punkies que formen part d'uns grups que intenten descobrir una identitat diferent, o altres grups d'atac social que generen bandes de delinqüents que intenten desestabilitzar la societat. Tot i això la majoria de grups són inofensius, com els grups alternatiur, que realitzen xerrades o activitats a travès d'internet.

ACTIVITAT 14: L'antropologia

2010-02-19T07:05:00.000-08:00

Antropologia és l'estudi dels éssers humans des d'una perspectiva biològica, social i humanista. L'antropologia es divideix en dos grans camps: l'antropologia física, que tracta de l'evolució biològica i l'adaptació fisiològica dels éssers humans, i l'antropologia social o cultural, que s'ocupa de les formes en les quals les persones viuen en societat, és a dir, les formes d'evolució de la seva llengua, cultura i costums.

Antropologia filòsofica
El propòsit de l'antropologia filosòfica és identificar les característiques de l'espècie humana, tenint en compte tots els aspectes de la realitat: material, biològica, econòmica, històrica, cultural, etc. Però això no significa que sigui el producte d'una combinació o síntesi de diverses disciplines. En aquest sentit, l'antropologia filosòfica no és una ciència social, sinó que és més a prop a la Filosofia. Com a disciplina filosòfica, no abandona la seva pretensió de comprendre l'home més enllà dels límits de les diferents ciències.

L'antropologia filosòfica es pregunta, en primera instància, per l'origen de l'ésser humà. El seu procés d'aparició i assentament en el conjunt de la realitat. Aquesta qüestió pot condensar-se en la pregunta: Com va sorgir l'home?

A més, es pregunta per la naturalesa de l'ésser humà, es pregunta el que diferencia l'ésser humà de tots els altres éssers, com es defineix a través de la seva existència històrica, etc. Els interrogants fonamentals de l'Antropologia Filosòfica poden ser condensades en una pregunta radical: Què és l'home?

Antropòleg important
Claude Lévi-Strauss fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

El 1940 es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des de 1959 fins a la seva jubilació el 1982.

Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.

Era doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Montreal, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia.

El 1966 va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premio Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.

Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig de 1973, en substitució de Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.

L'any 2005 va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.

ACTIVITAT 13: Comentari de text (Macpherson)

2010-02-19T06:44:00.000-08:00

pàg.120
DOC. 1
L'INDIVIDUALISME POSSESSIU

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Un humà depèn de la societat a la qual pertany, ja que aquesta ha forjat la seva personalitat, la seva forma de veure el món, de comportar-se. Per això crec que l'home no és independent dels altres.
Per mi una relació amb algú altre és com un enllaç entre dues persones del qual sorgeixen alguns compromisos. Estic d'acord que la participació en aquest enllaç és voluntària, i que d'alguna manera et beneficia.

Crec que si jon hagues nascut en un altre pais, on la religió i la cultura en general fossin diferents a la meva, jo també seria diferent. Per això penso que la meva personalitat depen del meu entorn i no crec que per aquest motiu, no sigui lliure. Però possiblement la societat o la cultura ens limita en alguns aspectes, cosa per la qual penso que no som els propietaris absoluts de les nostres capacitats.

Crec que l'última proposició està encertada ja que la societat es forma a partir d'acords, relacions com en el text indica: relacions mercantils

-Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
L'humà és capaç de relacionar-se i viu en comunitat o el que es el mateix en societat. Qualsevol individu que visquès apartat del món, no podria realitzar-se com a persona, ja que per ell mateix nno pot assolir els minims ni desenvolupar les seves capacitats.
Com mostra la pel.lícula Robinson Crussoe, l'èsser humà te la necessitat de la societat i la cultura (per minima que sigui).
Pots ser independent i, alhora, formar part de la societat. L'humà no pot negar les relacions, ja que des del moment en que neix es relaciona.

ACTIVITAT 12: Doc.14 pàg.92

2010-02-19T06:41:00.000-08:00

pàg.139
Doc.2
LA CULTURA COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA

1.Idees principals
Deixar l'estat de salvatgisme no és una millora sinó tot el contrari, ja que l'home no pot escapar d'aquest assoliment. El món en el que viu és simbòlic format per la cultura. L'autor considera que l'ésser humà no pot fer res per ell mateix, que sempre necessita alguna mena de suport artificial.

2.Posa-li un títol
Animal simbòlic

3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l'obra de Ernst Cassirer,"Antropologia filosòfica".
L'autor defensa que el problema comença amb la capacitat de pensar, és a dir, en la caracteristica de que l'home és una animal racional.
Es pot comparar amb un pou sense sortida, on arribats a aquest punt no ens podem fer enrere. Cassirer defensa que ni tan sols vivim en un món físic, sinó que tot és simbolic. Això es degut a la cultura: llenguatge, art, religió, mites.. que fan que el nostre món sigui més complex. La cultura es reforça a travès de l'experiència. Cassirer considera que l'home ja no pot fer res per si mateix, és a dir, és un complet inútil que necessita qualsevol mena de suport per fer qualsevol cosa, ja que està envoltat de cultura.

ACTIVITAT 11: Definicions

2010-02-19T06:21:00.000-08:00

TEMA 2 : Veritat i realitat

♦Coneixement: relació entre un subjecte i un objecte amb l'objectiu d'aprehensió.
♦Ultimitat: una de les característiques bàsiques de la metafísica, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
♦Subjecte: protagonista de l'acció de conèixer
♦Creença: creure que X és vertader, estar segur, però no poder convèncer els altres.
♦Interès emmancipador: alliberar els éssers humans de la dominació, la repressió de la religó de l'estat de la política...
♦Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
♦Dogmatisme: el dogmatisme manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, presuposen la capacitat de les nostres facultats de coneixement.
♦Escepticisme: considera impossible obtenir coneixements fiables, afirma que no podem arribar al coneixement autèntic de la veritat.
♦Perspectivisme: si que es pot arribar al coneixement de la veritat, de forma i perspectiva diferent. Un filòsof molt important és Ortega y Gasset. ( si cliqueu veureu un enllaç d'un text sobre el perspectivisme d'Ortega y Gasset).
♦Realisme: La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
♦Idealisme: afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, no podem arribar a coneixer-la.
♦Noema: objecte de la consciència.
♦Prejudici: judicis prèvis que hem adquirit per educació, condicionen la nostra visió del món.
♦Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte.
♦Autoritat: És un dels criteris de la veritat, segons el qual, una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
♦Veritat com a correspondència: la veritat s'entén com una relació entre el subjecte i l'objecte anomenada correspondència.
♦Criteri contextual: virtut del qual res és cert o fals aïlladament.
♦Utilitat: considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible.
♦Consens: acord entre un determinat grup de persones sobre un tema concret.
♦Contingència: quelcom és, però podria no haber sigut o deixar de ser.
♦Realitat virtual: conjunt de sensacions generades per un suport tècnic

ACTIVITAT 10: pàg 51. nº7

2010-02-19T05:42:00.000-08:00

Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat?

-Un triangle equilàter és una realitat totalment necessària, ja que és absolutament real perquè no podria haver no existir.

-La mort és real, i va més enllà del nostre món.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve, tot i que és una realitat possible és molt poc probable que passi. La podriem classificar en una realitat psíquica, ja que és més aviat un desig

-Lara Croft és una realitat virtual. Aquest tipus de realitat fa referència al conjunt de sensacions i percepcions generades un suport tècnic. És a dir, l'ordinador ens fa entendre que aquest personatge podria ser real, pero no ho és.

-Napoleó Bonaparte és real perquè s'han trobat evidències de la seva existència. Però no és una realitat física, ja que no el podem conèixer sino captar-ho com un concepte abstracte.

-Un miratge és una aparença d'una cosa real, perquè no sempre es pot percebre

-Una flor de plàstic és real, tot i que simula l'aparença d'una flore viva. La pots percebre ja que és una cosa material.

-El meu aprovat és una aparença, ja que no és quelcom material que pots percebre, sinó que és un concepte, una idea mental.

-La meva alegria d'haver aprovat és una realitat psíquica, tot i que no es pot percebre és real que jo em sento alegre

-Els records de l'estiu també són una realitat psíquica, ja que són les idees mentals que et recorden una situació viscuda.

-Els amics del xat són, al igual que Lara Croft, una realitat virtual. És cert que parles amb persones, però es genera la sensació de la creació d'un món apart.

-El que sento en veure una pel.lícula és una realitat psíquica, perquè els teus

ACTIVITAT 9: Comentari de text (Heidegger)

2010-02-19T05:39:00.000-08:00

pàg.43
DOC. 8
VERITAT, REALITAT, CONCORDANÇA

1.Idees principals del text
L'autor considera que es diu que un enunciat és cert quan concorda amb la realitat, i nomes és cert si es real. Segons Heidegger, les coses que semblen el que son, és a dir, les aparences són irreals. Defensa que un enunciat és cert quan el que diu concorda amb la cosa enunciada, la concordança ha de ser entre la veritat i la certesa.

2.Posa-li un títol
La cerca de la veritat

3. Anàlisi del text
Aquest fragment a l'obra de Martin Heidegger, "De la esencia de la verdad". L'autor analitza el significat de la paraula "veritat", que ha sigut exessivament utilitzada al llarg del temps i que es refereix a allò que afirma que és cert el que ho és. L'autor es qüestiona què és quelcom cert i ho relaciona amb allò pur i real. De manera que, segons l'autor, tot allò real és cert. Mentre que allò que no és real, sinó una aparença és fals i per tant irreal.
Heidegger proposa que per considerar que un enunciat és cert ha de concordar amb la realitat, el que és cert és allo que concorda, és a dir, la cosa.

4.Compara la teoria de la que es parla amb el text amb altres teories.

Per distingir la veritat de la falsetat i estar segur del valor d'un enunciat es fa servir un criteri de veritat. Un d'ells seria l'autoritat: quan es creu de manera general que quelcom és cert perquè prové d'algú que en sap sobre la matèria.Per exemple: jo no puc percebre que estem formats d'àtoms, però penso que es cert perquè altres ho han estudiat. Semblant a aquest criteri trobem la tradició: creiem que quelcom és cert perquè s'ha cregut al llarg del temps. Pot ser algú posa aquests criteris en dubte, però no ho farà amb l'evidència, ja que és el criteri fonamental. És allò que se'ns presenta com a indiscutible, encara que sovint s'hagi de demostrar.

L'autor defensa que ha d'existir una concordança entre quelcom i l'enunciat, en canvi altres autor defensen que ha d'haver una correspondència entre el que es pensa i la realitat, el pensament s'expressa a travès del llenguatge.

ACTIVITAT 8: Idealisme o realisme?

2010-02-19T04:58:00.000-08:00

L'idealisme defensa que la realitat existeix a partir del subjecte que la coneix.
Podem dubtar del fet que quelcom existeixi, però és indubtable que estem pensant, de manera que no es pot negar l'existència de la consciència.

Si jo surtís d'una sala, les coses o les persones que hi han dintre deixarien d'existir(per a mi). Imaginem-nos que hi havia una taula, doncs bé aquesta taula si jo no hi estic present no existeix.

No puc saber si ha canviat la seva forma, la seva posició, no la puc percebre ni captar. L'única cosa que puc fer per conèixer la taula és fer-me una representació mental.Per fer-ho necessito uns elements intermedis, anomenats "idees" per Descartes.

No podem conèixer la realitat tal i com és, sinó que podem obtenir idees, representacions mentals.

ACTIVITAT 7:Definicions

2009-11-12T11:03:00.000-08:00

saber comú: basat en l'experiència quotidiana
tècnica: saber com fer certes activitats. Planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments.
saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'experiència. L'objectiu és crear bellessa, narrant l'experiència de la vida.
saber científic: és el coneixement sistemàtic que busca el perquè i el què, de manera crítica i rigorosa.
experiment: conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de fòrmules matemàtiques que preten descobrir el comportament de les coses.
ciències formals: es refereixen a la forma
dels raonaments, es troben en l'estructura del pensament.
mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
axioma: principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.
inducció incompleta:es recolza en comprovacions individuals, arriba a una conclusió probable perquè no observem la totalitat.
hipòtesi: proposició que encara no ha estat confirmada.
teoria científica: enunciats universals dels quals poden tractar determinats temes.
comprensió: captar el sentit de les accions, situant-se dins del fet
revolució copernicana coneixement: canvi de perspectiva, on el subjecte passa a ser el centre del coneixement.
falsació: refutació d'una hipòtesi quan aquesta no concorda amb els fets del món
joc de llenguatge: són maneres d'uttilitzar el llenguatge, models que descriuen formes de vida. Cada joc té les seves pròpies regles.
hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes a la comprensió
pretensions de validesa de la parla: condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per arribar a la comprensió(veritat, veracitat..)
metafísica: presunte coneixement d'objectes que va més enllà de l'experiència

[A la imatge Copèrnic]

ACTIVITAT 6: L'objecte de la filosofia

2009-10-25T04:18:00.000-07:00

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus.

1. Idees principals
La idea principal d'aquest text de Ludwig Wittgenstein és l'objectiu de la filosofia.
Segons Wittgenstein la finalitat és l'aclariment de tots els conceptes i pensaments que creen certa confusió.

2. Posa-li un títol
L'objectiu de la filosofia

3. Segons Wittgenstein quin és l'objectiu de la filosofia?Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?Comenta la frase subratllada

"La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos."

Segons Wittgenstein l'objectiu de la filosofia és aclarir i delimitar els pensaments que d'alguna manera són opacs i confusos
Afirma que la filosofia és una activitat ja que s'ha de portar a la pràctica, mitjançant un procès de reflexió i raonament, per poder explicar d'una manera lògica i coherent alguns conceptes.
La veritable finalitat de la filosofia és filosofar, a travès de meditar sobre alguns temes que es consideren incerts o imprecisos, preten trobar respostes raonables, per poder aclarir, delimitar i argumentar tot tipus de dubtes, ja que la filosofia tracta tots els temes.

6. Quin mètode està defensant l'autor? Compara'l amb altres mètodes
Defensa el mètode analitolingüístic, ja que els seus defensors consideren que la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions. És a dir, que analitza el llenguatge.
El mètode racionalista afirma que la raó pot donar-nos certesa que els coneixements elaborats per la raó són sempre certs, que les idees innates són certes i evidents. mentre que les que provenen dels sentits són confuses. En canvi el mètode analitolingüistic per aclarir els conceptes analitza el llenguatge, ja que afirma que el principal problema es troba en el plantejament de les expressions filosòfiques. Però el mètode hermenèutic consisteix en comprendre en lloc d'aclarir i explicar. Sino que es basa en l'interpretació del sentit dels textos.

Aquí deixo un vídeo que ens mostra una breu part del pensament de Ludwig Wittgenstein, tot i que és una pel•lícula reflexa bastant bé les idees principals sobre l'anàlisi del llenguatge.

ACTIVITAT 5: És el jo realment la primera veritat?

2009-10-25T04:17:00.001-07:00

L'únic que sé que és totalment cert és que existeixo, ja que com va dir Descartes "Cogito ergo sum" és a dir penso, per tant existeixo.

Crec que el problema comença quan em plantejo si tot allò que hi ha al meu voltant és real, o és simplement fruit de la meva imaginació. Segurament una inmesa majoria pensa que això es absurd, i ilògic, però per poder filosofar s'han d'acceptar coses extranyes i absurdes.
Potser pel fet de plantejar-me aquesta idea, vol dir que és real. Perquè no et pots plantejar si coses de les quals desconeixes la seva existència són reals o no.

Jo sóc l'eix central en el qual giren totes les coses, incluint les persones. O sigui sóc el centre de l'univers, tot el que no puc veure ni percebre és deconegut per mi. Però clar a travès de la raó puc adonarme'n que això no és així, i que tots d'alguna manera som l'eix central de la nostra vida.

ACTIVITAT 4: Els mètodes del saber científic

2009-10-25T04:16:00.000-07:00

ACTIVITAT 3: Comprensió pàgina 17

2009-10-25T04:13:00.000-07:00

1. Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
El saber és la capacitat de conèixer i entendre la realitat. S'obté a partir de la raó i l'experiència.

2. Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure’s sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Les dades de l'experiència són caòtiques i confuses.

3. Quin tipus d'experiència d'entre les anomenades pot produir contemplar un quadre?
El saber artístic: el quadre (i l'art en general) ens parla de la vida, narrant una experiència.

4. Hi ha alguna relació entre el saber científic i el saber tècnic?
El saber tècnic s'aplica al saber científic, la tecnologia impulsa a la ciència a nous descobriments. La ciència neccesita l'ajuda de la tècnica.

ACTIVITAT 2: Què és la filosofia?

2009-10-25T04:12:00.000-07:00

Mai t'has plantejat que som i d'on venim? Doncs,sense adonar-te'n, d'alguna manera la filosofia t'ha acompanyat al llarg de la teva vida.

L'home és l'únic ésser que es planteja el perquè de la seva existència, ja que és l'únic capaç de raonar i reflexionar.

La filosofia tracta temes molt diferents, com la religió i les teories científiques. Al principi la ciència i la filosofia es complementaven:grans descobriments científics han sigut investigats per filòsofs importants com bé Aristòtil (imatge), que ha sigut un dels filosofs més destecats, dominava també la biologia i les matemàtiques. Però al llarg dels anys s'han anat separant.És per això que diem que la filosofia es troba en terra de ningú.

La filosofia raona i reflexiona sobre l'origen i la finalitat de l'home i de tot allò que l'envolta, partint de la lógica del dia a dia i intentant trobant la veritat. Hi han tants punts de vista, que gairebé tots són acceptats, fins que algú altre els refuti.

Però mai sabrem que és realment la filosofia, si no aprenem a filosofar.

ACTIVITAT 1: Reflexió inicial

2009-10-25T04:11:00.000-07:00

1. Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia.
La filosofia és allò que ens fa reflexionar i raonar sobre l'origen i la finalitat de l'home i de tot allò que l'envolta. La filosofia es formula preguntes, que difícilment obté respostes inmediates.

2. Quins temes tracta?
Podríem dir que tracta tots el temes: la llibertat, la ètica, la política, la moral...

3. Qui era Sòcrates?
Va ser un filòsof grec, considerat pare de la filosofia occidental. Els seus pensaments es coneixen gràcies a Plató, ja que ell no va deixar res escrit.

4. Quan va sorgir el pensament il•lustrat?
Al segle VI abans de Crist

5. Per què existim?
Com a conseqüencia de l'evolució, necessitat de l'espècie, per casualitat..

6. Per què existeix la política?
Va sorgir com a necessitat del poble per establir unes normes de convivència.

7. Creus que t'has de comportar seguint uns valors?
Sí, hem de seguir una bona conducte. Hem de tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin.

8. Creus que ets un bon ciutadà?
Sí, respecto les normes o com a mínim ho intento.

9. Esmenta cinc filòsofs.
Marx, Plató, Voltaire, Kant, Epicur.

10. Per què l'ésser humà neccesita la cultura?
Per tenir com a mínim una base sòlida de coneixement, per poder desenvolupar-se en el seu dia a dia.

11. Som lliures?
Considero que sempre trobem situacions que ens determinen i ens condicionen, de manera que mai podrem ser lliures del tot.

12. Què és la bellessa?
Allò que sense concepte plau universalment.

2009-10-25T04:05:00.000-07:00